Màster Universitari en Ecologia Marina

Any acadèmic 2024-25

Podeu revisar la informació de l'oferta per a l'any acadèmic 2023-24.
Aquesta versió del pla d’estudis ha començat el procés d'adaptació per modificació de pla l'any acadèmic 2024-25.
Si heu iniciat el màster amb aquesta versió del pla, podeu continuar amb aquest o demanar una adaptació al nou pla mitjançant el procediment d'admissió directa. Consultau la informació sobre el procés d'adaptació per modificació de pla.
Consulta els terminis de matrícula per al curs 2024-25 d'aquest màster.

Informació general sobre els TFM

El Treball de Fi de Màster (TFM) consisteix en la realització d’un treball acadèmic, inèdit i elaborat específicament per a aquesta finalitat, on l’estudiant ha d’aplicar, de manera individual i sota la supervisió d’un o més tutors, competències adquirides al llarg de la titulació, i que permet, en funció dels perfils de cada pla d’estudis, l’avaluació de la capacitat professional, formativa i/o d’iniciació a la recerca de l’estudiant.

A continuació podeu consultar la informació referent a cada una de les fases en què es divideix la gestió acadèmica i administrativa del TFM d'acord amb l'Acord del Comitè de Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau pel qual s'aprova el Reglament propi per a l'elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears que entra en vigor l’any acadèmic 2020-21.

Matrícula del treball de fi de màster

L’estudiant s’ha de matricular de l’assignatura de TFM dins els terminis de matrícula o d’ampliació de matrícula establerts pel CEP abans de poder procedir a les següents fases del procés. Així mateix, cada titulació pot definir les condicions i els requisits que els estudiants han de complir per poder-se matricular al TFM (si escau, aquests requisits s’indicaran a la guia docent del TFM i a l’apartat d’informació específica de la titulació).

El nombre màxim de matrícules per superar el TFM és de quatre, més una matrícula addicional que serà concedida per la direcció del CEP, previ vistiplau de la direcció del màster.

Quan la defensa del TFM no es pugui dur a terme durant la primera matrícula vigent, l’estudiant es podrà matricular per tutela acadèmica l’any acadèmic immediatament posterior per poder efectuar la defensa del treball. La matrícula per tutela acadèmica comptarà com a segona matrícula i, una vegada finalitzat el període de tutela sense haver superat el TFM, les matrícules següents seran ordinàries.

En qualsevol cas, si s’efectua la defensa del TFM i el treball obté una qualificació de suspens, l’estudiant haurà de fer una nova matrícula ordinària sense poder optar a la matrícula per tutela acadèmica.

Assignació de propostes i tutors

Cada titulació publicarà la llista de propostes o línies generals sobre les quals els estudiants matriculats al TFM de la titulació podran elaborar el treball. Les propostes o línies constaran d’un o diversos professors que puguin ser tutors.

Les propostes s’assignaran seguint el procediment establert per cada titulació (si escau, aquest procediment s’indicarà a l’apartat d’informació específica de la titulació), i és responsabilitat de cada un dels tutors vetllar per la qualitat acadèmica del TFM.

Realització del TFM en entitats col·laboradores

El TFM es pot realitzar en entitats col·laborades amb les quals s'hagi signat un conveni (model de conveni) i abans s'ha d'haver fet la proposta a <convenis.postgrau@uib.cat>.

Els estudiants que hagin d'elaborar el TFM en una entitat col·laboradora se seleccionaran d'acord amb els termes que s'hagin acordat per mitjà del procediment oportú de selecció indicat a l'addenda del conveni i en funció de les places disponibles per a cada entitat.

L'entitat col·laboradora nomenarà un responsable del programa que impliqui l'estudiant durant el període que duri l'estada, que haurà de garantir l'adequada formació i acollida i la bona gestió de l'activitat educativa.

La UIB nomenarà un tutor, que vetllarà per la qualitat acadèmica del TFM.

S'ha de tenir en compte que la titularitat dels drets de propietat intel·lectual o de propietat industrial del TFM es regularà d'acord amb la normativa vigent en la matèria i, si escau, pel que disposin els convenis signats amb les entitats públiques o privades que hagin pogut contribuir a finançar o facilitar l'execució d'aquests convenis.

Inscripció del projecte del treball de fi de màster

La inscripció del TFM constitueix un contracte docent entre l’estudiant i el tutor o els tutors.

Una vegada assignada la proposta de TFM a un estudiant, aquest formalitzarà la inscripció del treball dins els terminis establerts per a cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació), mitjançant l’aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, que permetrà a l’estudiant fer el seguiment de la seva sol·licitud.

Cal tenir en compte que a la sol·licitud d’inscripció l’estudiant ha de:

  • Fer constar el títol provisional del treball (sense emprar majúscules, excepte en els casos necessaris).
  • Fer constar el nom i els cognoms de cada un dels tutors i les adreces electròniques respectives (ha de comprovar que aquestes adreces són correctes, ja que aquest serà el mitjà a través del qual els tutors hauran d’acceptar la tutela del TFM per completar la inscripció del treball).
  • Adjuntar un guió del treball en format PDF i d’una grandària inferior a 100 MB.

Podreu fer el seguiment de la sol·licitud a la mateixa aplicació.

Lliurament del treball de fi de màster

L’acte de lliurament del TFM s’estén com la sol·licitud d’avaluació del TFM que fa l’estudiant.

El TFM es podrà lliurar dins els terminis establerts per cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació), sempre que l’estudiant tingui acceptada la sol·licitud d’inscripció i hagi pagat les taxes de matrícula i de gestió.

El lliurament del TFM consta de dues accions. En primer lloc, l’estudiant ha de fer la sol·licitud d’avaluació a l'aplicació telemàtica https://postgrau.uib.es/tfm, on podrà fer el seguiment de tot el procés. En aquest punt cal tenir en compte que:

  • Cal adjuntar la memòria del TFM en un únic document PDF seguint les normes establertes per cada titulació (la grandària d’aquest PDF ha de ser inferior a 100 MB).
  • La portada de la memòria ha de respectar el format de portada del TFM establert per als estudis de màster de la UIB d’acord amb les plantilles següents:
    Portada del TFM [ca]
    Portada del TFM [es]
    Master's Thesis Cover [en]
  • Si el treball conté fitxers annexos en altres formats (àudio, vídeo, etc.) que no es poden incorporar al PDF de la memòria, aquests també es poden adjuntar a la sol·licitud en suport electrònic.
  • L’estudiant també haurà d’emplenar la llicència de distribució del TFM per indicar si accepta que el treball estigui en lliure accés o no al repositori institucional per poder consultar-lo públicament.

La segona acció necessària per completar el lliurament del TFM consisteix a lliurar la memòria del treball en format PDF (exactament la mateixa que s’ha lliurat al punt anterior) a la tasca que el responsable del TFM hagi designat a tal efecte a l’assignatura de TFM d'Aula digital de la titulació. Mitjançant l’ús de programes de detecció de plagi es revisarà el TFM i es generarà un informe que estarà a disposició de cada un dels tutors i dels membres del tribunal que hagin d’avaluar el treball, i que podrà ser tingut en consideració a l’hora d’acceptar el lliurament del TFM, així com en l’avaluació per part del tribunal.

Defensa del treball de fi de màster

La presentació i defensa del TFM és obligatòriament un acte públic en el qual l’estudiant farà una exposició oral davant un tribunal format, com a mínim, per tres membres: un president, un secretari i un vocal. Un cop acabada l’exposició, el tribunal obrirà un torn de qüestions sobre aspectes relacionats amb el treball.

La defensa pública del TFM s’haurà de dur a terme dins els terminis que estableixi cada titulació (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Per poder dur a terme la defensa del TFM l’estudiant ha d’haver superat tots els altres crèdits necessaris per a l’obtenció del títol. Sens perjudici de l’anterior, un estudiant podrà defensar el TFM amb un màxim d’una assignatura no superada si així s’estableix a les directrius específiques del TFM de la titulació publicades a la seva pàgina web (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació).

La titulació pot designar un o diversos tribunals de TFM. En cas que la titulació designi un tribunal específic per a cada TFM, aquesta designació s’ha de fer en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la data en què hagi finalitzat el dipòsit del treball. Una vegada ha estat informat de la designació, el president del tribunal (o el responsable del TFM o la direcció de la titulació) convocarà els altres membres, el tutor o els tutors i l’estudiant per a la presentació i defensa del treball en un màxim de deu dies hàbils.

En circumstàncies excepcionals en què el TFM contingui informació que pugui tenir la consideració de confidencial, el procediment per a la presentació i defensa pública es podrà modificar seguint les indicacions de l’article 10 del Reglament per a l’elaboració i avaluació dels treballs de fi de màster universitari a la Universitat de les Illes Balears. Per acollir-se a les especificacions dels TFM sotmesos a processos de protecció de dades o resultats, en el moment de lliurar el treball, l’estudiant o els tutors han de fer una sol·licitud raonada adreçada al CEP.

Avaluació del treball de fi de màster

Cada titulació establirà els criteris d’avaluació del TFM, que es faran públics per a cada any acadèmic i seran tinguts en compte pel tribunal a l’hora de qualificar el TFM (vegeu l’apartat d’informació específica de la titulació per a més informació). Un cop acabada la presentació i defensa del TFM, el tribunal deliberarà sobre el grau d’acompliment de l’estudiant i determinarà la qualificació del treball, que s'incorporarà al seu expedient.

Recursos sobre plagi acadèmic, Turnitin i Intel·ligència Artificial.

Recursos a la web de la biblioteca de la UIB: Definició, normativa i altres temes realacionats amb el plagi i com evitar-ho.

Integritat acadèmica, plagi i com incorporar les idees d'altres als nostres treballs: Autora: González Teruel, Aurora - Data: 2019 - (Innovació Educativa Universitat de València) Vídeo a youtube.

Informació sobre com accedir als informes de Turnitin: Webminar UIB Turnitin.

Unlocking the Power of Generative AI Models and Systems such as GPT-4 and ChatGPT for Higher Education: document PDF

Recursos per als tutors del treball de fi de màster

Atès que la primera passa per al control del plagi l'han de fer les persones que tutelen el TFM, és convenient que els tutors del treball revisin la secció "Recursos sobre plagi acadèmic i Turnitin" d'aquesta pàgina web.

Guia per als tutors del treball de fi de màster

Informació específica dels TFM del Màster Universitari. Ecologia Marina

El TFM pot ser tutoritzat per un màxim de tres professors o investigadors. Tots ells han de posseir el títol de doctor.
Els tutors poden ser:

  • professorat del MECM;
  • investigadors de la UIB sense vinculació amb la titulació;
  • o investigadors, amb o sense vinculació amb la titulació, dels següents centres de recerca col·laboradors:
    • Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)
    • Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO)
    • Sistema d'Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears (SOCIB)
    • Laboratori de Recerques Marines i Aqüicultura (LIMIA)
    • així com qualsevol altra entitat amb un conveni vigent amb la Universitat de les Illes Balears (UIB).

En els casos b i c, el professor responsable de la coordinació dels TFM comprovarà les credencials i la idoneïtat del tutor i decidirà si es necessita un ponent o segon tutor que tingui vinculació amb la titulació.

Tots els tutors han de tenir les credencials de la UIB actualitzades per poder accedir a l'aplicació telemàtica de què disposi la UIB per poder donar el vistiplau a la inscripció i dipòsit del TFM per via telemàtica.

Bones pràctiques per a alumnes i tutors de TFM

Per als alumnes

  • Mantenir una relació estructurada i regular amb els tutors.
  • Mantenir un registre actualitzat de tots els resultats i troballes en les seves tasques.
  • Presentar regularment els avanços en el treball a través de reunions amb els tutors.
  • Implicar-se activament en el procés formatiu mitjançant l'assistència a seminaris i cursos i la lectura de bibliografia rellevant sobre el tema del TFM.
  • En presentar el treball perquè el revisin els tutors, hi ha d'haver temps suficient perquè els tutors el revisin (almenys tres setmanes abans dels terminis de lliurament).

Per als tutors

  • Interaccionar personalment i de forma regular amb l'alumne que tingui al seu càrrec.
  • Propiciar la celebració de reunions periòdiques per parlar sobre l'avanç en les tasques assignades a l'alumne i contribuir a la seva formació científica i metodològica en el context dels avanços recents de cada especialitat.
  • Vetllar per les condicions de treball de l'alumne, així com per la seva adequada preparació en matèria de prevenció de riscs laborals.
  • Familiaritzar l'alumne amb les bones pràctiques i el codi ètic en ciència, així com amb la normativa que afecta la pràctica científica.
  • Vetllar per la qualitat científica del contingut del TFM.

Treballs de fi de màster defensats

Enllaç al repositori institucional (DSPACE).

  • Assessing behaviour and welfare of european seabass (Dicentrarchus labrax)in sea-cages through acoustic telemetry
  • BEHAVIORAL ASSESMENT OF INDIVIDUAL COGNITIVE ABILITIES OF EUROPEAN SEABASS (Dicentrarchus labrax)
  • Biophysical aspects affecting substrate detachment of benthic dinoflagellates
  • Captura i Emissions de CO2 dels Embornals de Carboni Blau en els Ports de les Illes Balears
  • Caracterització de les comunitats del supralitoral rocós de la badia de Pollença (Mallorca) i la seva contribució a l'alteració/erosió de les roques carbonatades
  • Dinámica de poblaciones de microorganismos marinos en zonas costeras expuestas a distinto grado de aporte de cremas solares
  • Disentangling the life and death of survival Pinna nobilis individuals after the mass mortality event
  • Dispersión de efluentes urbanos en la Bahía de Pollença
  • Dynamics of marine microorganisms harbouring catalases exposed to sunscreens and UV filters
  • Effects of environmental enrichment on the welfare of juvenile sea bass in captivity
  • El tamaño del huevo en Calonectris diomedea y los descartes de la flota de arrastre en Baleares
  • Influence of environmental variables on activity patterns of the Dusky Grouper (Epinephelus marginatus) assessed through a novel acoustic telemetry approach
  • La percepción de los turistas como herramienta para la adaptación al cambio climático y gestión de servicios ecosistémicos de las playas
  • Microplastics spatiotemporal distribution and variability in marine habitats along the Western Mediterranean coastal waters
  • Parámetros biológicos y crecimiento de Trachurus mediterraneus en el Mediterráneo noroeste
  • Recuperación de la función de guardería y hábitat para peces de una pradera de P. oceanica restaurada
  • Respuesta metabólica de los microrganismos marinos a la presencia de filtros UV en zonas costeras de Baleares
  • Temperature effect on the macroalgae consumption and respiration rate of the invasive crab Percnon gibbesi in the Mediterranean Sea
  • Addressing biogeochemical patchiness influencing the Western Mediterranean Sea ecosystems using high-resolution in-situ and remote sensing observations
  • Anchoring effects on faunal communities in Posidonia oceanica meadows
  • Avaluació de l'estat ecològic de s'Albufera de Mallorca: una comparativa entre índexs
  • Benthic hydrozoans as potential indicators of anthropogenic impact in Mallorca coast (Western Mediterranean Sea)
  • Cuantificación de las fuentes basales de biomasa de la dorada (Sparus aurata L) a través del análisis de isótopos estables en un sistema de lagunas litorales al nordeste de Mallorca
  • Demographic regulation processes in Pinna nobilis populations of the Balearic Islands: implications for restocking
  • Detección mediante métodos acústicos de las diferencias día-noche en la comunidad pelágica del NW mediterráneo
  • Dinámica de los depósitos de necromasa de Posidonia oceanica (banquettes) en la playa menorquina de Son Bou
  • Early Steps for an Effective Governance Framework to Adapt Urban Beaches to Climate Change Regarding Ecosystems and Ecosystem Services: the case of Cala Millor
  • Efecto de los temporales en el crecimiento vertical de las praderas de posidonia en las islas Baleares
  • Efectos de los microplásticos sobre Posidonia oceanica y sus fijadores de N2 asociados en condiciones acidificadas
  • Estima del tamaño poblacional de Tursiops truncatus en las Islas Pitiusas mediante monitorización acústica pasiva
  • Genetic library using DNA barcoding for Chondrychthyes distribuited in the Porcupine bank, west coast of Ireland
  • Incidence of herbivory of the invasive crab Percnon gibbesi on the endemic Mediterranean seagrass Posidonia oceanica
  • Ingesta de microplásticos (MPs) y estrés oxidativo en Scyliorhinus canicula y Galeus melastomus (Condrictios: Scyliorhinidae) en el Mar Balear (Mediterráneo Occidental)
  • Isotopic comparison (N15 and C13 ) of Roman time and modern fish species in Mallorca
  • Nueva metodología para determinar el sexo de la especie Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758 a partir de la longitud corporal mediante fotogrametría aérea en el Mediterráneo occidental
  • Prevalencia de "Toxoplasma gondii" en gaviotas patiamarillas nidificantes de las Islas Baleares
  • Quantification and evaluation of plastics in the Spanish Mediterranean Sea
  • Resposta metabolòmica en context de canvi global: El cas de l'esponja marina Aplysina aerophoba Nardo, 1843
  • Sink-source connectivity for restocking of Pinna nobilis in the Spanish Mediterranean Sea
  • The metabolic pace-of-life syndrome of Xyrichtys novacula Linnaeus, 1758
  • Vegetación, morfología y cambios volumétricos en dunas litorales. Una aproximación a la evolución de la duna primaria a partir de datos LiDAR y fotointerpretación
  • Abundancia y distribución del microzooplancton y su papel en la supervivencia de las larvas de atún rojo (Thunnus thynnus) en el Noroeste Mediterráneo
  • Anàlisi de les comunitats de crustacis decàpodes dels fons explotats de les Illes Balears
  • Análisis de ácidos grasos en retina de juveniles de Atún rojo del Atlántico
  • Análisis temporal de la abundancia, distribución y parámetros biológicos de Sardinella aurita en el Mediterráneo español
  • Aproximación al conocimiento de las poblaciones de Coral rojo (Corallium rubrum) en el marco de las Islas Baleares
  • Áreas Marinas Protegidas: Una herramienta para determinar el Buen Estado Ambiental (BEA) de los ecosistemas marinos
  • “Diversidad genética y estructura poblacional en invertebrados bentónicos protegidos de las Islas Baleares”
  • Ecology of Posidonia oceanica necromass (seagrass berms) in Es Trenc, a semi-exposed beach in Mallorca, Balearic Islands
  • Effects of sunscreen on Posidonia oceanica and its associated community of N2-fixing under different temperature levels
  • Estudio de la biocenosis de foraminíferos asociada a esponjas del mar Mediterráneo
  • Evaluación de la restauración de la pradera de Posidonia oceanica (L.) Delile mediante la recuperación de la comunidad epifaunal
  • EvaluaciónLdel estado de conservación de las comunidades bentónicas explotadas por la pesca de arrastre en el Mediterráneo Occidental
  • Tanatocenosis y sedimentología de los ‘'blancos'' (fairy circles) de las praderas de Posidonia oceanica
  • Temperature-dependence of the purple sea urchin Paracentrotus lividus: a behavioural approach
  • UNCOVERING THE HIDDEN DIVERSITY OF Amphiglena mediterranea (ANNELIDA: SABELLIDAE): AN INTEGRATIVE APPROACH
  • Under pressure: Assessing the ecological boundaries of the goose barnacle Lepas sp. (Linnaeus, 1758)
  • Análisis de la dinámica espacial del delfín mular en Pitiusas mediante identificación individual por silbido firma y su relación con el ruido antrópico
  • Análisis temporal de la abundancia, distribución y parámetros biológicos de Trachurus mediterraneus (Steindachner, 1868) en el Mediterráneo español
  • Análsis del efecto de los microplásticos mediante biomarcadores de estrés oxidativo en Sparus aurata
  • Aquatic high-throughput tracking: comparison among technologies, post-processing methods and species' behaviour
  • Comparativa de las características de los silbidos firma de Tursiops truncatus entre Pitiusas y otras poblaciones mediterráneas
  • Dealing with data-limited from recreational fisheries to estimate abundances of alabacore, Thunnus alalunga
  • Diversidad genética y conectividad de la raya Leucoraja naevus (Müller & Henle, 1841) en el Atlántico Nordeste y el Mediterráneo Occidental
  • EFFECTS OF LIGHT INTENSITY ON THE INVASIVE MACROALGAE Halimeda incrassata
  • Effects of microplastics ingestion on fish brains: A case study with gilthead seabream (Sparus aurata L.)
  • Estudio de las asociaciones de foraminíferos bentónicos en el sondeo MAGALLUF06 (Mallorca, Illes Balears): Una reconstrucción paleoambiental de ambientes litorales del cuaternario superior
  • Evaluation of blood paramerets of caretta caretta in wildlife recovery centres
  • Ghost fishing gear entanglement on loggerhead sea turtles (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea
  • Integrative taxonomy reveals cryptic diversity within the hydrozoan genus Euphysa (Cnidaria: Corymorphidae) in Norwegian waters
  • Response of Posidonia oceanica (L.) Delile and its associated N2 fixers to different combinations of temperature and light levels
  • Varamientos de cetáceos en las Islas Baleares en el período 1998-2016
  • Western Mediterranean goose barnacles (Lepadidae): diversity, distribution, and environmental boundaries of these resistant hitchhikers of the sea
  • Anthropogenic marine debris along the Spanish Mediterranean coastline: What is affecting its abundance?
  • Asociación de la presencia de microalgas tóxicas y la contaminación de plástico: ¿Son los plásticos vectores para HABs?
  • Automatic marine fish detection using deep learning under laboratory conditions
  • Balances de carbono y nutrientes en fragmentos trasplantados de Posidonia oceanica (L.) Delile 1813
  • Biodisponibilidad del carbono orgánico disuelto (COD) en comunidades de angiospermas marinas bajo la colonización de la macroalga invasora tropical H.incrassata
  • Caracterización de especies invasoras en la bahía de Palma por metódos de muestreo rápidos y taxonomía integrativa
  • Cartografiado y seguimiento de la evolución de una población restaurada de Cystoseira barbata en Menorca
  • Desenvolupament d'un nou índex de susceptibilitat a la pesca (ISP): resultats preliminars per espècies objectiu i accessòries de la Pesca de Ròssec de les Illes Balears
  • Distribución de larvas de Engraulis encrasicolus mediante métodos acústicos en el Mar de Alborán
  • Ecologia del calàpet, Bufotes balearicus (Boettger, 1880): Demografía i avaluació de l'ús de la fotoidentificació com a mètode de marcatge individual no invasiu
  • Eficiencia y selectividad de dos tipos de trasmallo sobre una especie by-catch en la pesquería de langosta roja: el caso de Scorpaena scrofa
  • Elaboració d’un mètode de classificació automàtica de peixos mitjançant mètodes d’intel·ligència artificial
  • Estado de conservación y factores que afectan a la distribución de Dendropoma lebeche en Mallorca
  • Estructura poblacional, abundancia y distribución de Pelagia noctiluca durante la época estival en el mediterráneo noroeste
  • Estructura poblacional, dieta y pesca de Zeus faber (Linnaeus, 1758) en el mar Balear (Mediterráneo occidental)
  • Estudio del ciclo reproductivo del coral Dendrophyllia ramea (Anthozoa, Scleractinia) en el Mar de Alborán (Mediterráneo occidental)
  • Estudio del proceso de colonización del cangrejo azul americano, Callinectes sapidus Rathbun, 1896 en las Islas Baleares
  • Influencia de la temperatura en la reproducción sexual de Posidonia oceanica (L.) Delile en el Mediterráneo oriental y occidental
  • Invasiones biológicas: Especies del género Hydroides (Annelida) en sistemas portuarios de la Isla de Mallorca
  • Microplàstics a les praderes de Posidonia oceanica del Mar Balear
  • Neustonic marine plastic debris and zooplankton in the coastal waters of the maritime- terrestrial national park of Cabrera Archipelago (North-western Mediterranean Sea)
  • Ontogenia y distribución espacial de éfiras de Pelagia noctiluca en el mar Balear
  • Phytoplankton major groups and harmful microalgae species in the Balearic Sea
  • Predictable anthropogenic food subsides and regime shift in a generalist seabird
  • Repeatability and personality differences between wild and captive-bred juveniles of gilthead seabream, Sparus aurata
  • Response of Posidonia oceanica and its associated N2 fixation activities to elevated levels of CO2 and its interaction with temperature
  • Response of Posidonia oceanica and its associated N2 fixers to different iron and CO2 concentrations
  • Respuesta fisiológica de Mytilus galloprovincialis a la ingesta de plásticos en un sistema de acuicultura multitrófica integrada
  • Segregación espacial de dos especies crípticas de raya látigo (chondrycthies: dasyatis) en el archipiélago balear
  • Vulnerability of Mediterranean Sea Species to Climate Variation at Local and Regional Scales
  • Xyricthys novacula’s protection in the Pityusic islands: distribution, feeding, microplastics and parasites
  • “Caracterización de la utilización de carbono inorgánico y su relación con la disponibilidad de luz en macroalgas del Mediterráneo”
  • Análisis de microplásticos en el contenido estomacal de peces pelágicos y demersales de Galicia y el mar Cantábrico
  • Análisis interanual de la diversidad y distribución del zooplancton en el Delta del Ebro combinando datos acústicos y muestras biológicas
  • Behavioral fish responses to anthropogenic noise assessed trough acoustic telemetry
  • Biology of two species of elasmobranch batoid fishes, the skates Raja miraletus and the Mediterranean endemism Raja polystigma.
  • Breeding phenology in a marine top-predator: individual and population response to environmental variation
  • Dispersion of the invasive seaweed Halimeda incrassata and effect on native fish communities
  • Effects of micro- and nano- plastics and their sorbed additives in N2 fixing bacteria associated with the Mediterranean seagrass Posidonia oceanica
  • Estudio de las biocenosis de foraminíferos de los altos submarinos muestreados en la campaña MEDWAVES (MEDiterranean out flow WAter and Vulnerable EcosystemS)
  • Estudio del impacto de basuras en la tortuga boba, Caretta caretta, en las Islas Baleares
  • Evaluación de la capacidad olfativa de las aves marinas para detectar depredadores en las áreas de reproducción: el caso del paíño europeo
  • Heavy metal biomonitorisation potential of the Small- spotted catshark (Scyliorhinus canicula): analytical technique evaluation and interannual assessment
  • Potential effects of environmental enrichment on seabass behaviour: from group to individual level
  • Primera presencia y distribución de las especies exóticas Parasorites orbitoloides (Hofker, 1930) y Euthymonacha polita (Chapman, 1900): efectos sobre la comunidad de macroforaminíferos bentónicos del Mediterráneo Occidental
  • Reproductive biology of the striped red mullet, Mullus surmuletus, and implications for its management.
  • Spatial and temporal trends of Geryon longipes in the western Mediterranean Sea
  • Species-specific trace metals bioaccumulation in Tuna species.
  • Swimming behaviour of Gilthead seabream (Sparus aurata) in experimental sea-cages and influence of environmental enrichment.
  • Tamaño de especies bentónicas como indicador del estado de ecosistemas sometidos a la pesca de arrastre
  • Análisis paleoecológico de las asociaciones de foraminíferos bentónicos de ambientes marinos marginales del holoceno superior
  • Efectos del aumento de la temperatura sobre el metabolismo de praderas de Cymodocea nodosa afectadas por la macroalga invasora Halimeda incrassata
  • Estudi bionòmic de les comunitats de porifers del circalitoral i talús de Mallorca y Menorca
  • Evaluation of microplastic ingestion of marine species related to macroplastic litter in the Balearic Sea (Western Mediterranean)
  • Fish spatial regime shifts associated to non-native green beds of a newly-introduced tropical seaweed in the Mediterranean
  • Fotosíntesis y balance de carbono en praderas profundas de P. oceanica bajo la influencia de presiones antrópicas
  • Fundamentos para la mejora del proceso de recuperación de tortuga boba (Caretta caretta) en un Centro de Recuperación de Fauna Marina y la gestión de poblaciones silvestres.
  • Mapeado de la actividad pesquera del palangre de superficie a través del Sistema de Identificación Automática (AIS)
  • Mejora de los predictores de hábitat de atún rojo (Thunnus thynnus) a partir de datos de oceanografía operacional.
  • Phenotypic expressions of Serranus scriba at individual level: behavioural traits, oxygen consumption and morphology
  • Quality indicators and nutritional values of Octopus vulgaris in the Western Mediterranean Sea.
  • The Fitness Consequences of Fish Chronotypes in Exploited Environments
  • Biomarkers of physiological responses of Octopus vulgaris to different coastal environments in Mallorca
  • Estudi del Moviment de la Xigala Mallorquina (Scyllarides latus)