Grau d'Història de l'Art

240 crèdits - Facultat de Filosofia i Lletres

20279. Treball de Fi de Grau d'Història de l'Art (2023-24)

Crèdits 6 ECTS.
Caràcter Treball de fi de grau
Estat Pla vigent i assignatura oferta en aquest pla, centre i illa.
Guia docent
Català

Prerequisits

  • Cal estar matriculat el mateix any acadèmic de totes les assignatures de formació bàsica o haver-les superat
  • Cal haver superat 120 crèdits del conjunt d'assignatures obligatòries i optatives

Bibliografia recomanada disponible al fons de la biblioteca de la UIB

Aquest llistat es correspon amb la bibliografia bàsica que ofereixen les guies docents. Podeu fer click sobre qualsevol document per consultar el seu estat o tipus de consulta (disponible, en préstec, accés en línia,...). La bibliografia completa està a l'apartat corresponent de la guia docent de l'assignatura. Podeu consultar les guies docents de l'assignatura a la taula d'informació de grups, sota la bibliografia. Per a més informació Deman@ , la biblioteca respon.

Informació sobre els grups de l'assignatura

Període: Segon semestre

Guies docents d'anys anteriors

Grups de l'assignatura l'any acadèmic 2022-23

Període: Segon semestre

Grups de l'assignatura l'any acadèmic 2021-22

Període: Segon semestre

Grups de l'assignatura l'any acadèmic 2020-21

Període: Segon semestre

Grups de l'assignatura l'any acadèmic 2019-20

Període: Segon semestre

Grups de l'assignatura l'any acadèmic 2018-19

Període: Segon semestre

Per veure la informació sobre grups de l'assignatura de cursos anteriors al 2018-19 podeu consultar el cercador de guies docents

Treballs de Fi de Grau

  • Art i la revolució a través dels debats artístics dels anys 20 a la URSS
  • El Foro de Trajano: la emulación y superación del Foro de Augusto
  • El naixement de l?_?urbanisme contemporani a Palma. L?_?enderrocament de les murades i el Pla d?_?Eixample
  • La figura de Douglas Gordon. Videoinstal·lacions, temporalitat i apropiacionisme.
  • La iniciativa ciutadana en la promoció de l?_?arquitectura religiosa medieval a Ciutat de Mallorca. Proposta de marc historiogràfic i caracterització
  • Les portalades gòtiques a la Corona d'Aragó
  • Modernidad y arquitectura hotelera. Análisis de casos en el litoral español (1959 - 1971)
  • Un art sensible a les emocions. Miquel Àngel Buonarroti: des de la creació del primer Home al Judici Final de la Humanitat
  • Análisis comparativo entre la literatura medieval árabe y las obras artísticas islámicas de al-Ándalus entre el siglo VIII y el XV
  • El mito de El Rapto de Europa
  • George Grosz: l'art com una arma política en el període d'entreguerres
  • L'Anàstasi o Descens de Crist als inferns. Gènesi i evolució iconogràfica durant l'edat mitjana (s. VII-XI)
  • La figura patrimonial de Paisatge Cultural. Estudi de la Serra de Tramuntana
  • La pluralidad religiosa de Ámsterdam a través de algunos retratos de Rembrandt van Rijn
  • La promoción arquitectónica de Sancha de Mallorca y Elisenda de Montcada
  • La representación de la mujer moderna finisecular a través del cartelismo catalán
  • Las Verbenas de Maruja Mallo, esencia popular y reflejo de modernidad
  • Les representacions iconogràfiques d'Afrodita i Venus lligades al món marí
  • Roberto Montenegro: La definición de un artista a través de su período formativo (1903-1919)
  • Un canvi de paradigma en l'art: les implicacions estètiques dels ready-mades de Duchamp
  • Die Brücke i les diferents representacions del cos humà (1905-1913)
  • El ciclo de Odiseo y Polifemo en el arte de la antigüedad clásica: representaciones y variantes iconográficas
  • El color en la trilogía Azul, Blanco y Rojo de Kristof Kielsowski
  • El mito de Venus en la pintura del Renacimiento. Botticelli y Tiziano
  • La devoció als àngels i la seva incidència en la plàstica gòtica. La pintura del gòtic a Mallorca.
  • La fotografia social americana a la segona meitat del segle XX: Stephen Shames
  • La imatge d'Artemisia Gentileschi: Retrats i autoretrats
  • La Novela Visual, un género de videojuegos. Análisis y desarrollo.
  • La renovació iconogràfica de la maternitat en Frida Kahlo, Tarsila do Amaral, Débora Arango i Aurora Reyes
  • La sexualidad en el arte del antiguo Egipto: el caso de las escenas de vida cotidiana de las tumbas tebanas privadas de la XVIII dinastía
  • Les poesies de Tiziano per a Felip II. Estudi iconogràfic
  • Los desastres de guerra de Francisco de Goya. Un reportaje bélico al estilo moderno
  • Artemisia Gentileschi, Susana y los viejos (1610). Proceso creativo, temas y símbolos.
  • Consideracions historiogràfiques sobre la plasmació de la "puella pilosa" en l'edat moderna i la seva repercussió en l'actualitat. Antonietta González, Brígida del Río i Magdalena Ventura
  • De las Segundas Vanguardias Artísticas a la Posmodernidad: el papel del galerista dentro del sistema del arte contemporáneo
  • El arte contemporáneo, un género artístico alejado del público.
  • El Greco en Toledo. Estudio historiográfico.
  • La iconografía de la mujer al piano en Francia (1880-1900)
  • La innovació fotogràfica de Robert Frank a The Americans (1958)
  • La Medicina y la Pintura Holandesa Barroca: Lección de Anatomía del Dr. Nicolaes Tulp, Rembrandt. 1632
  • La Passió de Crist a la Setmana Santa de Sevilla al barroc. Principals artistes i obres.
  • La representació del cos patològic a Egon Schiele i Oskar Kokoschka (1900 - 1920)
  • Las joyas como trasmisoras de ideas de algunas de las mujeres cortesanas más relevantes del Renacimiento y del siglo XVI
  • La temática mitológica báquica en las pinturas de las colecciones reales de Felipe IV en el Museo del Prado
  • La visió compromesa de Josep Renau. Un estudi de la publicació en revistes culturals i les produccions del cartell polític (1925-1939)
  • Lorena Wolffer: la reivindicació feminista a través de l’art
  • "De Museu Diocesà a Museu d'Art Sacre de Mallorca"
  • Al voltant del muralisme. La renovació cultural mexicana 1920-1950, un art de denúncia
  • Anònim era una dona. Les Guerrilla Girls
  • Aportaciones a la iconografía de Narciso. El mito del amor no correspondido
  • Aproximación historiográfica a la arquitectura de El Escorial.
  • Educació artística i patrimonial a l'escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca
  • Egon Schiele (1890-1918): El cos com a vehicle d'expressió
  • El gest melancòlic en la representació de la dona al darrer terç del segle XIX a França
  • Hannah Wilke. De la captación del cuerpo como objeto crítico a la documentación de su destrucción.
  • La biotecnologia com a disciplina artística: Eduardo Kac, Joe Davis i The Tissue Culture and Art Project
  • La dona al cinema neorealista italià
  • La iconografía de Medea. Historia del arte y literatura clásica
  • La importància del muntatge cinematogràfic en el cinema soviètic d'avantguarda
  • La recuperació modernista de l’art del vitrall a Catalunya: el cas d’Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914)
  • La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa
  • Mallorca en la fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1936)
  • Patrocinio artístico femenino: el caso de Isabel la Católica.
  • Robert Mapplethorpe: Pedra Angular de l’art Queer.
  • Una aproximación al cine surrealista
  • Urbanismo en el Movimiento Moderno: Le Corbusier
  • Constantes y contrastes en el cine de Claude Chabrol (1958-1970)
  • Dorothea Lange. Los programas fotográficos para la Farm Security Administration y la War Relocation Authority
  • El discurs femení en l’art dels 70 i els 80: el cas de Judy Chicago i Mary Kelly
  • El ocio en la modernidad parisina a través de los carteles publicitarios del fin de siglo (1890-1900)
  • El Ponte Sant’Angelo de Roma y su programa simbólico
  • El senado de Roma promotor en honor a Augusto: obras, temática y finalidad
  • El transhumanisme i l’obsolescència del cos en l’art dels nous mitjans: el cas de Stelarc, ORLAN i Neil Harbisson
  • El vestuari d’avantguarda dels Ballets Russos (1909-1929)
  • El volum en el vidre romà
  • Entre lo simbólico y lo racional. La concepción del vidrio en la Arquitectura del Movimiento Moderno
  • Francisco Pacheco. La Academia de Sevilla, la tratadística y su relación con Diego Velázquez
  • Henri Cartier-Bresson: l’ull, l’ànima i el cor de la fotografia del segle XX
  • John Ruskin, crítico de arquitectura: conceptos fundamentales
  • L'aixovar funerari egipci i el seu ritual: el cas de la família reial durant el Nou Imperi
  • La configuració de l’arquetip de la femme fatale i la seva aplicació a la figura de Salomé en el context de la fi de segle
  • La economía y el mercado del arte en España en las dos primeras décadas del siglo XXI
  • La evolución del héroe: de la Revolución Francesa a Napoleón Bonaparte
  • La fotografia de Robert Mapplethorpe (1946-1989): erotisme, bellesa i perfecció
  • La iconografia del poder: el cas de Maria de Médici
  • La iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics
  • La memoria histórica del Gran Cardenal en la gestión actual del Colegio de Santa Cruz de Valladolid y del Hospital de Santa Cruz de Toledo
  • La piedra en seco en Mallorca: Barraques y Casetes de Llucmajor
  • Las tumbas reales de la Cartuja de Miraflores: estudio de su iconografía
  • Les rajoles d’arts i oficis: origen, producció i fonts iconogràfiques
  • Les viles ex novo: Itàlia, Espanya i França. Influència a les pobles de Jaume II
  • Los silencios de Antonio Berni. Arte y política a través del retrato
  • L’evolució del retaule escultòric gòtic a la Corona d’Aragó
  • Remedios Varo i el surrealisme: pervivència i ruptura
  • Roma restaurada: el projecte de renovació urbana de Nicolau V
  • Una aproximació a Dogma 95 vint anys després
  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Fotografía y Surrealismo
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)