Grec II

Cita prèvia


Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.
 

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:

Estructura de l'examen

 
Art. 13. 7. (RD 543/2024): De cada matèria, es lliurarà un únic model d'exercici. No obstant això, si es considera convenient, en alguns apartats es podrà incloure la possibilitat de triar entre diverses preguntes o tasques. Aquesta elecció no podrà implicar, en cap cas, la disminució del nombre de competències específiques objecte d’avaluació.
 
  1. Cada examen presentarà una única opció.
  2. L’examen inclourà tots els blocs de sabers bàsics i les competències específiques, així com els criteris d’avaluació.
  3. Les preguntes es distribuiran segons la ponderació següent:
    1. Apartat I: s’han de les tres preguntes següents:
      1. Traduir un text grec de quatre o cinc línies, triat entre dos, utilitzant diccionari i apèndix gramatical. (30%) (Bloc I)
      2. Analitzar sintàcticament un període del text triat. (20%) (bloc I)
      3. Analitzar morfològicament cinc paraules extretes del text triat. (10%)
    2. Apartat II: s’han de les dues preguntes següents:
      1. Formar dos derivats a partir de cinc ètims grecs. (10%) (bloc II)
      2. Explicar l’etimologia i el significat de cinc hel·lenismes. (10%) (bloc II)
    3. Apartat III: s’han de una de les preguntes següents:
      1. Explicar un tema de literatura grega. (20%) (bloc III)
      2. Explicar dos temes breus de l’apartat Antiga Grècia, triats entre tres. (20%) (bloc IV)
      3. Explicar un mite i esmentar una obra artística que en representi la pervivència. (20%) (bloc V)

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

  1. Analitzar i traduir de manera coherent textos grecs d'una certa complexitat pertanyents a diversos gèneres literaris (bloc I).
  2. Identificar i analitzar en textos originals els elements de la morfologia i de la sintaxi casual i oracional comparant-los amb altres llengües conegudes (bloc I).
  3. Reconèixer en els textos grecs originals termes que són components i ètims d'hel·lenismes i deduir-ne el significat, tant en el vocabulari patrimonial de les llengües modernes com en els diversos lèxics cientificotècnics (bloc II).
  4. Descriure les característiques essencials dels gèneres literaris (bloc III) i dels episodis mítics grecs (bloc V). Posar en relació un autor literari grec amb la seva obra i la seva època, i establir una comparació amb altres literatures posteriors (bloc V).
  5. Explicar les característiques essencials de la història i cultura de la Grècia antiga. (bloc IV). Es podrà reduir fins a un 10% de la qualificació per faltes d'ortografia, redacció, expressió, etc. Les dues primeres faltes no descompten; a partir de la tercera falta, es descomptarà -0,1 per falta, fins a un màxim d’1 punt.
CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ
Puntuació dels apartats
Qüestions obligatòries de l’apartat I
  • Anàlisi sintàctica: es valorarà amb 2 punts.
  • Traducció del text: es valorarà amb un màxim de 3 punts.
  • Anàlisi morfològica: es valorarà amb un màxim d’1 punt.
Qüestions obligatòries de l’apartat II
  • Formació de derivats: màxim 1 punt.
  • Explicació de l’etimologia de cinc hel·lenismes: màxim 1 punt.
Qüestions per triar-ne una, de l’apartat III
  • Explicar un tema de literatura: màxim 2 punts.
  • Explicar dues preguntes sobre la Grècia antiga: màxim 2 punts.
  • Explicar un tema de mitologia i la seva pervivència: màxim 2 punts. 
CRITERIS ESPECÍFICS D’AVALUACIÓ

Apartat I. Traducció, anàlisi sintàctica i anàlisi morfològica

1. Correcció gramatical i sintàctica de la traducció del text triat.
2. Es valorarà no només l'exactitud en la traducció dels mots, sinó també el sentit que pretenen comunicar en conjunt.
3. El tercer criteri aglutina els dos anteriors, és a dir, que l'alumne demostri el coneixement de la gramàtica grega, com també la capacitat per dotar de contingut lògic el fragment traduït.
4. A la pregunta d'anàlisi morfològica de cinc paraules del text, s'han de contestar només les característiques morfològiques que cada mot té al text. No s'ha de penalitzar si algun alumne afegeix, a més a més, totes les possibilitats morfològiques del mot, sempre que indiqui clarament quina morfologia té al text.

Apartat II. Etimologies

5. A la pregunta de formar derivats, s’admeten els noms propis.
6. A la pregunta d’explicar el significat i l’etimologia de cinc hel·lenismes, l’alumnat oferirà una definició del mot fent referència a la seva etimologia, que s’haurà d’indicar en grec. Els hel·lenismes susceptibles d’entrar a aquesta pregunta son els que apareixen al llistat de referència.

Apartat III. Preguntes de cultura a triar-ne una

7. A la pregunta sobre literatura, es valorarà tant el contingut com la forma. L’extensió aproximada d’aquesta pregunta és d’unes 20-30 línies.
8. La pregunta sobre l’antiga Grècia, consta de dues qüestions de resposta breu (aproximadament, 10 línies cada una, unes 100 paraules), amb un valor d’1 punt cada una. Per obtenir la puntuació completa, caldrà que les respostes continguin un mínim de tres paraules clau de les cinc proposades a la relació de qüestions de referència.
9. A la pregunta sobre mitologia, cal explicar el mite i esmentar una obra literària (de qualsevol literatura) o artística (pintura, escultura, música, cinema, etc.) que en representi la pervivència. S’haurà d’esmentar el títol, l’autor i l’època de l’obra.

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d’11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica al seu article 13.10 que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els següents aspectes:
 
  1. L’adequació al que es demana a l’enunciat.
  2. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

  • El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
  • La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
    • Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
    • Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
    • A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
    • Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Model d'examen o de pregunta competencial

Informació addicional de la matèria

Materials de consulta:

  • Està permès l’ús de diccionari grec-castellà o grec-català amb apèndix gramatical.
Professor especialista

 

suport