Fonaments Artístics
Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.
Informació de la matèria
- Sabers bàsics i concrecions
- Estructura de l'examen
- Criteris d'avaluació
- Model d'examen o de pregunta competencial
- Informació addicional de la matèria
Sabers bàsics i concrecions
D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:
Estructura de l'examen
Bloc 1. Preguntes breus
Format. El bloc contindrà dotze preguntes breus, de les quals l’estudiant n’haurà de contestar vuit. Les preguntes poden demanar qüestions teòriques, com una definició breu, les característiques d’un moviment o artista, identificar un context històric, etc. També es pot demanar algun exemple (autor, obra, data i moviment). La resposta ha de ser sintètica i precisa.
Puntuació: 4 punts (0,5 per pregunta)
Continguts. Estaran referits preferentment al bloc A: Els fonaments de l’art. També s’inclouran preguntes sobre els moviments artístics o artistes més destacats dels blocs B, C, D i E.
Competències que s’avaluen: 1.1 i 3.1.
Bloc 2. Comentari d'una obra d’art (pregunta competencial)
Format. L’enunciat situarà l’estudiant en una situació vinculada al món de l’art i li oferirà tres imatges, de les quals n'haurà de triar una en funció de la pregunta, justificar-ne l'elecció i comentar l’obra.
Al comentari, haurà d’explicar les característiques formals i temàtiques de l’obra, i connectar-la amb el corrent artístic en què s’encabeix. També l’haurà de posar en relació amb el seu context històric i social. Per exemple, si la imatge és El rai de la Medusa, l’anàlisi de les característiques formals (color, pinzellada i composició de l’obra) fan que la puguem adscriure al Romanticisme. La temàtica (drama contemporani, elecció del moment dramàtic del fet) també s'enquadra en el Romanticisme.
L’examen tindrà una única situació. Aquesta pregunta no tindrà optativitat.
Informació aportada amb les imatges: autor, títol i data.
Puntuació: 3 punts
Continguts: els propis dels blocs B: Visió, realitat i representació; C: L’art clàssic i les seves projeccions; D: Art i expressió, i E: Naturalesa, societat i comunicació a l’art.
Competències que s’avaluen: 2.1, 2.2, 3.2 i 5.1.
Bloc 3. Comparar obres
Format. A partir de dues imatges, l'estudiant ha de trobar els elements en comú. Aquests elements no seran només formals, sinó també contextuals, estilístics, cronològics i/o temàtics. Pot establir comparatives sincròniques o diacròniques en el temps, de moviments i/o llenguatges diferents.
La pregunta presentarà dues parelles d’obres i l’alumne n’haurà de triar una.
Informació aportada amb les imatges: autor, títol i data.
Puntuació: 3 punts.
Continguts. Els propis dels blocs B: Visió, realitat i representació; C: L’art clàssic i les seves projeccions; D: Art i expressió, i E: Naturalesa, societat i comunicació a l’art.
Competències que s’avaluen: 1.2, 4.1, 4.2 i 6.2.
Criteris d'avaluació
Criteris de correcció i avaluació
Bloc 1. Preguntes breus
L’estudiant ha de respondre un màxim de vuit preguntes. Si en respon més, únicament se li puntuaran les vuit primeres.
La resposta ha de ser breu i ajustar-se de manera específica a la pregunta. En cas que se sol·liciti una definició, aquesta no ha superar les quatre línies. Si la resposta és un terme, s’haurà d’ajustar al vocabulari específic. Si se sol·liciten cronologies, s’han d’aportar dates tan ajustades com sigui possible.
Cada pregunta es valorarà fins a 0,5 punts de la manera següent:
- Resposta exacta i completa: 0,5 punts.
- Resposta parcial en la qual únicament s’ha contestat la meitat (a les preguntes en què se sol·licita un exemple, si aquest no s’aporta): 0,25 punts.
- Resposta fragmentària en la qual únicament s’ha apuntat un concepte bàsic: 0,10 punts.
Bloc 2. Comentari d'una obra d’art (pregunta competencial)
La resposta ha d’incloure una justificació de l’elecció d’una obra d’art entre totes les que es presentin. Aquesta justificació ha d’estar fonamentada amb criteris objectius vinculats al món de l’art. A més, el desenvolupament del comentari ha d’incloure una identificació del moviment o tendència en què s’inscriu l’obra, una explicació del context historicoartístic de l’obra i l’artista, una lectura formal en què els elements de l’obra es relacionin amb les característiques del moviment, i unes conclusions en què es pot tractar la repercussió de l’obra o moviment.
A aquest comentari, no s’han d’introduir qüestions biogràfiques de l’artista si no afecten l’obra de manera directa.
El comentari es valorarà amb un màxim de 3 punts i de la manera següent:
- Justificació de l’elecció: 0,5 punts
- Identificació de l’obra i del moviment en què s’inscriu: 0,25 punts.
- Desenvolupament del context historicoartístic: 0,75 punts.
- Anàlisi de les característiques formals de l’obra i relació amb el moviment en què s’inscriu: 0,75 punts.
- Influències, relacions amb altres obres o artistes: 0,5 punts.
- Conclusions: 0,25 punts.
Les respostes que siguin una simple descripció formal en què no s'esmenti el moviment ni es faci ús de la terminologia específica es qualificaran amb 0 punts.
Bloc 3. Comparació d’obres
L’estudiant ha de comentar una parella d’obres. Si comenta les dues parelles, únicament es puntuarà la primera.
La resposta ha d’adaptar-se als continguts i format que se sol·liciti a l’enunciat. Ha d’incloure una identificació dels moviments o tendències en què s’inscriuen les obres i una comparació del context en què es desenvolupa cada una i de les característiques formals.
S’ha de tenir en compte que la comparació es pot fer entre obres de llenguatges diferents.
El comentari es valorarà amb un màxim de 3 punts i de la manera següent:
- Identificació de les obres i del moviment en què s’inscriuen: 0,25 punts.
- Desenvolupament comparatiu del context historicoartístic de cada una: 0,75 punts.
- Anàlisi de les semblances i diferències formals i contextuals de les dues obres: 1 punt.
- Conclusions: 0,5 punts.
- Adaptació al format: 0,5 punts.
Les respostes que siguin una simple descripció formal i independent de cada una de les obres, sense esmentar el moviment ni fer servir la terminologia específica, es qualificaran amb 0 punts.
Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica
- L’adequació al que es demana a l’enunciat.
- La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.
A més, indica que en aquells exercicis amb preguntes que requereixen de textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes recollits a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.
La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:
- El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
- La màxima deducció global a l’exercici serà d’un punt d’acord als criteris següents:
- Les dues primeres incorreccions ortogràfiques no representaran cap deducció.
- Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia es comptabilitzarà com a única.
- A partir de la tercera, per cada falta es deduiran -0,10 punts fins un màxim d’un punt.
- Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim de 0,5 punts.
S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior a un punt, aquesta és la deducció màxima.
D’acord amb el Reial decret 534/2024, d’11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Model d'examen o de pregunta competencial
Informació addicional de la matèria
Professora especialista
Et pot interessar
