Llengua Catalana i Literatura

Cita prèvia


Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.
 

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:

A. Les llengües i els seus parlants

La llengua catalana i la unitat de la llengua.

  • Estratègies avançades de la reflexió interlingüística.
  • Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals i els relatius als sociolectes i els registres.
  • Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard, atenent la seva utilitat i diversitat en la llengua catalana
  • Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

B. Comunicació

Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes que s’assenyalen a continuació.

B.1. Context: components del fet comunicatiu
  •  Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació.
B.2. Gèneres discursius
  • Propietats textuals: coherència, cohesió, correcció i adequació.
  • Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics.
  • Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i mitjans de comunicació.
B.3. Processos
  • Interacció oral i escrita de caràcter formal. Cooperació conversacional i cortesia lingüística.
  • Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seves parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.
  • Producció oral formal: planificació i recerca d’informació, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.
  • Comprensió lectora: sentit global del text i relació entre les seves parts. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.
  • Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports. Correcció gramatical i ortogràfica. Propietat lèxica.
  • Alfabetització informacional: recerca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Notícies falses i verificació de fets.
B.4. Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
  • Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat
  • Recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació.
  • Connectors, marcadors discursius i procediments lèxics, semàntics i gramaticals que contribueixen a la cohesió del text.
  • Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
  • Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.
  • Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seva relació amb el significat.
C. Educació literària

C.1. Lectura autònoma

  • Lectura d’obres rellevants d’autors que es relacionin amb les propostes de lectura guiada, incloent-hi l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, que promoguin la reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura.
  • Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
  • Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
  • Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atesos els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best-sellers.
  •  Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
  • Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
  • Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

C.2. Lectura guiada

  • Lectura d’obres rellevants de la literatura catalana dels segles XX i XXI inscrites en itineraris temàtics o entorn de tres eixos: (1) Els models narratius des de final del XIX i principi del XX fins al XXI; (2) La poesia dels segles XX i XXI, i (3) El teatre dels segles XX i XXI.
  • Construcció compartida de Ia interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries.
  • Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seva relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius.
  • Utilització de la informació social, històrica, cultural i artística per interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària.
  • Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
  • Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
  • Lectura expressiva, dramatització i recitat atenent els processos de comprensió, apropiació i oralitat implicats.
  • Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.
D. Reflexió sobre la llengua
  • Construcció de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives. Manipulació d’estructures, formulació d’hipòtesis, contraexemples, generalitzacions i contrast entre llengües amb l’ús del metallenguatge específic.
  • Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.
  • La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
  • Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
  • Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
  • Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seva adequació al context i al propòsit comunicatiu.
  • Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per obtenir informació gramatical de caràcter general. 

Estructura de l'examen

Preguntes de Llengua

Bloc 1. Comunicació: Text periodístic (4 punts)

Pregunta 1: Títol i justificació (1 punt)
Pregunta 2: Estructura (1 punt)
Pregunta 3: Text argumentatiu (2 punts)

Pregunta 1: L’alumne ha de titular la notícia.

Pregunta 2: Es demana l’estructura del text i no un resum parafrasejat.

Pregunta 3: L’alumne no ha de marcar el nombre de paraules. La pregunta haurà de tenir entre 175 i 200 paraules. No estarà permès donar dades falses o inventades i es penalitzarà en cas que es faci. El text argumentatiu ha de tenir les parts següents: introducció, part argumentativa i conclusió. No és obligatòria la part contraargumentativa, tot i que, en cas d’incloure-la, es valorarà positivament.

Bloc 2. Preguntes de sociolingüística (3 punts)

Quatre preguntes de sociolingüística (dues, segons el model dels anteriors anys i dues, de caire més «competencial»). Els alumnes han de triar una pregunta.

Preguntes de literatura

Bloc 3. Educació literària / literatura (3 punts)

Quatre preguntes de sociolingüística (dues, segons el model dels anteriors anys i dues, de caire més «competencial»). Els alumnes han de triar una pregunta.

Aquestes preguntes partiran de la previsió següent:

Educació literària PAU Illes Balears:

  1. La poesia modernista: Joan Maragall
  2. La narrativa modernista: Víctor Català
  3. El teatre modernista: Santiago Rusiñol
  4. El noucentisme: Josep Carner
  5. L’Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera
  6. Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit
  7. La literatura dels anys vint i trenta: Bartomeu Rosselló-Porcel
  8. La literatura de postguerra: Llorenç Villalonga
  9. La literatura de postguerra: Mercè Rodoreda
  10. La literatura de postguerra: El teatre i la poesia de Salvador Espriu
  11. La literatura actual: Maria-Mercè Marçal
  12. La literatura actual: Jordi Galceran
  13. La literatura actual: Irene Solà
PUNTUALITZACIONS

Puntualitzacions al bloc 1. Text periodístic

L’estructura de la notícia
La notícia ha de proporcionar informació sobre les sis qüestions periodístiques bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què. Comença donant al lector la informació més rellevant i després es va concretant i completant en els paràgrafs posteriors. La notícia s'estructura en paràgrafs breus, amb un nombre moderat de frases i paraules.
L'estructura externa presenta els següents elements, dels quals l'alumne haurà de detectar els que apareguin al text.

Titular. El titular no apareixerà al text, ja que són els alumnes els qui li han de posar títol com a resposta a la pregunta 1.

  • Avanttítol: és el títol secundari que precedeix el principal. Té un valor complementari i respon a les qüestions “on” i “quan”.
  • Subtítol: és aquell element de la titulació que continua el títol principal i el complementa. Respon a les qüestions “com” i “per què”.
  • Entradeta o lead: és un format de lectura ràpida. Ha d’oferir al lector les principals dades de la notícia d’una manera breu i clara, resumint-ne els aspectes clau.
  • El peu de foto: pot ser definit com l’explicació breu que es posa al peu d’un gravat o una fotografia.

A les preguntes de literatura, sí que s’ha de fer una breu categorització del moviment literari, si això es demana a l’enunciat.
Quant als moviments literaris, s’haurà de parlar del concepte i de les característiques generals.
Qualsevol tema de literatura és susceptible de plantejar-se mitjançant una pregunta de format més clàssic (com el del llistat) o d’una manera més actual (per exemple, amb un text de suport).

Pel que fa al format més clàssic:
La llargària hauria d’aproximar-se a una pàgina i hauria d’incloure els elements següents:

  • Un breu context històric, una breu biografia de l’autor, característiques generals de la seva obra, característiques concretes i ampliades d’una de les seves obres, referències a alguna altra de les seves obres.

No es poden emprar ni esquemes ni guions (es reduirà un 50 per cent la nota final de la pregunta en aquest supòsit).

Aquesta és una pregunta sobre literatura i no sobre la vida de l’autor. Conseqüentment, el gruix de la informació ha de fer referència al contingut literari.

Pel que fa al format més competencial:
L’alumne haurà d’incloure alguna referència i citació del text a la seva resposta.

Puntualitzacions al bloc 2. Sociolingüística PAU Illes Balears

Extraiem aquests continguts dels «Sabers bàsics» següents de la LOMLOE:

  • La llengua catalana i la unitat de la llengua.
  • Estratègies avançades de la reflexió lingüística.
  • Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals i els relatius als sociolectes i els registres.
  • Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard, atenent la seva utilitat i la seva diversitat en la llengua catalana.
  • Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

A continuació, detallam preguntes de les proves de PAU dels darrers anys i d’altres de noves, ordenades segons els sabers bàsics amb què es poden relacionar.

1. Variació lingüística

Possibles preguntes

  1. Què és la variació geogràfica? Definició de geolecte i exemples.
  2. Variació geogràfica de la llengua catalana.
  3. Què és la variació social? Definició de sociolecte i exemples.
  4. Què és la variació històrica? Definició de cronolecte i exemples.

2. Diversitat lingüística

Possibles preguntes

  1. Com podem definir llengua? Quina o quines diferències hi ha entre llengua i dialecte?
  2. Situació lingüística a Europa. El règim lingüístic europeu. Reconeixement de les llengües d’Europa.
  3. Les llengües de la Península Ibèrica.
  4. Què significa i què implica que una llengua sigui oficial?

3. Contacte entre llengües

Possibles preguntes

  1. Bilingüisme. Definició i tipus: individual, territorial i social.
  2. El conflicte lingüístic: definició. Els processos de substitució lingüística.
  3. La diglòssia i el conflicte lingüístic.
  4. Conflicte lingüístic: minorització, substitució, normalització.

4. Normalització lingüística

Possibles preguntes

  1. Com definiries el concepte normalització lingüística? Relaciona’l amb els conceptes normativització i substitució lingüística. Quin objectiu tenen les lleis de normalització lingüística?
  2. La planificació lingüística i els processos de normalització
  3. Llengües minoritàries i minoritzades
  4. Comenta dos models de planificació lingüística en l’actualitat

5. Prejudicis i estereotips lingüístics

Possibles preguntes

  1. Els prejudicis lingüístics. Descriu quatre prejudicis que afectin la llengua catalana
  2. La mitificació del bilingüisme. Prejudici i tòpics
  3. Concepte de bilingüe i bilingüista
  4. Actituds i normes d’ús

6. Unitat de la llengua

Possibles preguntes

  1. Explicació i justificació de la unitat de la llengua catalana des de l’òptica científica (lingüística)
  2. El marc legal que afecta la llengua catalana (lleis estatals i autonòmiques)
  3. Ús del català als diferents àmbits socials (escola, mitjans de comunicació, internet en els mitjans de comunicació, xarxes socials)
  4. Diferencialisme lingüístic

7. Registres lingüístics

Possibles preguntes

  1. Variació estilística, situació comunicativa i registres lingüístics
  2. Definició de llengua estàndard. Tipus de varietats estàndard. L’estàndard català
  3. Funcions de la llengua estàndard
  4. L’estàndard català i els mitjans de comunicació

Puntualitzacions a les preguntes de sociolingüística

La pregunta sobre normalització lingüística, per exemple, es pot plantejar d’una manera més clàssica (Com definiries el concepte normalització lingüística? Relaciona’l amb els conceptes normativització i substitució lingüística. Quin objectiu tenen les lleis de normalització lingüística?) o d’una manera més actual (per exemple, comentar un text favorable a la normalització emprant els conceptes apresos). La pregunta sobre prejudicis lingüístics es pot plantejar d’una manera més clàssica (Els prejudicis lingüístics. Descriu quatre prejudicis que afectin la llengua catalana) o d’una manera més actual (posar un text que contingui prejudicis i reflexionar-hi).

A continuació, facilitem alguns models de possibles preguntes competencials

Variació lingüística
  • Llegir els fragments de textos i identificar a quin registre lingüístic pertanyen (elevat, estàndard, col·loquial, vulgar). Explicar per què utilitzen aquests registres en el seu context.
  • Diferenciar el registre formal i l’informal a partir d’exemples de situacions en què seria adequat usar cada registre.
  • Escriure dues versions d'un mateix text, una en registre formal i una altra en registre informal, i explicar les diferències.
  • Reflexionar sobre la diversitat lingüística. Per exemple: 
    • Creus que l’ús de la llengua estàndard ha de prevaldre en totes les situacions? Com valores la diversitat lingüística (dialectal, social, etc.) dins del català? Justifica la resposta.
    •  Com pot influir la pertinença a un grup social específic (per exemple, un grup de joves, un col·lectiu professional o un grup d'aficionats a un esport) en la manera de parlar? Posa exemples de paraules o expressions específiques que utilitzen aquests grups.

Variació geogràfica

  • Llegir un fragment d’un text i identificar a quina varietat geogràfica del català pertany. Explicar els trets dialectals que ho justifiquen.
  • Comparar els principals trets lingüístics de dos geolectes. Posar exemples de característiques morfològiques, fonètiques i lèxiques en els dos geolectes.  
  • Escriure un diàleg entre dos personatges de zones geogràfiques diferents. Cadascun d'ells ha d’utilitzar els trets característics del seu geolecte.
  • Reflexionar sobre quina importància té la preservació de les varietats geogràfiques del català. 
  • Descriure una situació real en què s'observi algun fenomen conseqüència del contacte entre llengües (bilingüisme unilateral, substitució lingüística, autoodi, prejudicis lingüístics, minorització…). 
  • Identificar conceptes sociolingüístics en un text que planteja una situació comunicativa concreta. 
  • Reflexionar sobre els avantatges i desafiaments que presenta el multilingüisme en la societat actual, i com aquest fenomen afecta la identitat lingüística i la cohesió social.
  • Interpretar un fragment d’una normativa que afecti la llengua (article de la Constitució, Estatuts, Llei de normalització lingüística…) i relacionar-lo amb el marc legal actual.
  • Identificar models de política i planificació lingüística a partir d’exemples que representin situacions comunicatives de diferents estats plurilingües.
  • Reflexionar sobre les actituds lingüístiques que s'identifiquin en diferents situacions comunicatives proposades.
  • Analitzar les principals característiques d’un corrent literari a partir de fragments d’obres dels autors estudiats.
  • Comparar dos corrents literaris, com ara el Modernisme i el Noucentisme. Indicar en quins aspectes s’assemblen i quins elements els distancien.

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

Competència específica 1

1.1. Reconèixer i valorar la unitat de la llengua catalana, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de la llengua en manifestacions orals, escrites i multimodals, diferenciant els trets de llengua segons els geolectes, sociolectes o registres.
1.2. Refutar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, mitjançant l’anàlisi i la valoració de la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística, tot tenint en compte la normativa lingüística.

Competència específica 2

2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats, propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2. Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats tot avaluant la qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Competència específica 3

3.1. Realitzar exposicions i argumentacions orals extenses, utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals. Aquestes intervencions han de recollir diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interès científic, cultural i de rellevància acadèmica i social. També han d’ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència i el registre adequat en diferents suports, emprant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2. Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

Competència específica 4

4.1. Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, realitzant les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura.
4.2. Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seva qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

Competència específica 5

5.1. Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat entorn de temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, destinatari, propòsit i canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
5.2. Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Competència específica 6

6.1. Elaborar treballs de recerca de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interès acadèmic, personal o social que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seva fiabilitat i pertinència. Organitzar i integrar aquesta informació en esquemes propis, reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6. 2. Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades i mantenint una actitud crítica enfront dels possibles biaixos de la informació.

Competència específica 7

7.1. Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants que es relacionin amb les propostes de lectura guiada, incloent l’assaig literari i obres actuals que permetin establir connexions amb la tradició. Deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2. Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 8

8.1. Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de la seva estructura i la relació amb el sentit de l’obra. Establir la relació de l’obra amb el context social, històric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2. Desenvolupar petits projectes de recerca que es concretin en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establint vincles argumentats entre les obres de la literatura catalana dels segles XX i XXI objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i d’avui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i deixant implícita la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 9

9.1. Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2. Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3. Elaborar i presentar els resultats de petits projectes de recerca sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formulant hipòtesi i establint generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

Competència específica 10

10.1. Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.
10.2. Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social. 

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d'11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la Prova d’Accés a la Universitat indica, al seu article 13.10, que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els aspectes següents:

  1. L’adequació al que sol·licita l’enunciat.
  2. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que, en aquells exercicis amb preguntes que requereixen textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes inclosos a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

  • El corrector marcarà els errors a l’exercici i especificarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
  • La màxima deducció global a l’exercici serà de dos punts d’acord amb els criteris següents:
    • La primera incorrecció ortogràfica no representarà cap deducció.
    • Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia, es comptabilitzarà com a única.
    • A partir de la segona, per cada falta es deduiran -0,25 punts fins a un màxim de dos punts (en el cas de Llengua Castellana i Literatura) i -0,125 fins a un màxim de dos punts (en el cas de Llengua Catalana i Literatura).1
    • Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim d’un punt.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior als dos punts, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d'11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

1. La deducció a Llengua Catalana i Literatura passarà a ser de -0,25 punts en el curs 2025-26, equiparant-se a la de la Llengua Castellana i Literatura.

Model d'examen o de pregunta competencial

Informació addicional de la matèria

Professor especialista

 

suport