Llengua Castellana i Literatura

Si necessitau fer un tràmit presencialment, heu de sol·licitar cita prèvia clicant a https://citaprevia.uib.es/.

Informació de la matèria

Sabers bàsics i concrecions
Estructura de l'examen
Criteris d'avaluació
- Criteris de correcció i avaluació
- Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica
Model d'examen o de pregunta competencial
Informació addicional de la matèria

Sabers bàsics i concrecions

D'acord amb el Decret 33/2022, d’1 d’agost, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears, els sabers bàsics i les concrecions d'aquesta matèria:

Matriu d'especificacions

Estructura de l'examen

La prova de Llengua Castellana i Literatura II per al curs 2024-25 proposa, en primer lloc, un text que podrà ser de tipologia literària o periodística.

Bloc 1. Comunicació (4 punts)

Identificació del tema del text i elaboració d'un resum (1,5 punts)
Caracterització lingüística segons la seva tipologia i modalitat (1,5 punts)
Interpretació del llenguatge en context (1 punt)

L'alumne ha d'explicar, de la manera més clara possible, el significat no literal del fragment seleccionat. L'objectiu és que analitzi el significat d'una expressió del text i que la relacioni amb el significat literal (entre 50 i 80 paraules).

Bloc 2. Reflexió sobre la llengua (3 punts)

Per a les preguntes de llengua és important tenir en compte les puntualitzacions recollides al document específic.

En primer lloc, es planteja una pregunta d'anàlisi de l'estructura d'una oració complexa. En aquesta pregunta, s'espera que l'alumne presenti l'estructura jeràrquica de l'oració i que demostri dominar una terminologia coherent (vegeu el document amb les puntualitzacions per al bloc 2). Els criteris de correcció inclouran una segmentació de l'oració, amb la puntuació corresponent per a cada element.
Preguntes de reflexió sintàctica, semàntica i morfològica (1,5 punts)
Podran ser preguntes de reflexió, preguntes semiobertes o preguntes tancades (de selecció). Es presentarà una bateria de quatre preguntes d'entre les quals l'alumne n'haurà de resoldre dues (vegeu el document amb les puntualitzacions sobre les preguntes de llengua)..

Bloc 3. Educació literària (3 punts)

Es tracta d'un comentari de text dirigit (del llistat de lectures proposades) en el qual, a més d'analitzar el text (recursos, tòpics…), l'alumne haurà d'activar els coneixements sobre els temes de literatura. L'objectiu és valorar, d'una banda, el grau de comprensió i interpretació del text i, d'altra banda, l'aplicació dels coneixements adquirits sobre el període, l'estil de l'autor o de l'època, la tendència, els trets genèrics, etc. No es tracta de desenvolupar un tema teòric, sinó d'aplicar els coneixements a partir del text. Es penalitzarà la manca de referència explícita al passatge proposat com a punt de partida per elaborar la resposta.

Identificació de l'autor i de l'obra de què forma part. A continuació, l'alumne l'ha de contextualitzar en el marc de la Història de la Literatura (1 punt)
Determinar i comentar els temes que apareixen en aquest text (1 punt)
A partir del fragment proposat, comentar-ne les característiques, trets formals i estilístics en relació amb el moviment o tendència al qual pertany (1 punt)

Criteris d'avaluació

Criteris de correcció i avaluació

1.1 Reconèixer i valorar les llengües d'Espanya i les varietats dialectals de l'espanyol, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres.
1.2 Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics, adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal. Això implica atendre la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis..
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats, avaluant la seva qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

3.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, realitzant les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura.
3.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats, avaluant la seva qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

4.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat al voltant de temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, així com de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
4.2 Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

5.1 Elegir i llegir de manera autònoma obres rellevants que es relacionin amb les propostes de lectura guiada, incloent-hi assaig literari i obres actuals que estableixin connexions amb la tradició.
5.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

6.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic.
6.2 Establir vincles argumentats entre les obres de la literatura espanyola o hispànica del darrer quart del segle XIX i segles XX i XXI i altres textos i manifestacions artístiques d'ahir i d'avui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics.
6.3 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.

7.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.

Criteris de correcció gramatical, lèxica i ortogràfica

El Reial decret 534/2024, d'11 juny, pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d’accés a la universitat indica, al seu article 13.10, que a tots els exercicis s’inclourà informació sobre els criteris de correcció i qualificació. Aquests criteris inclouran, entre d’altres, paràmetres que permetin valorar els aspectes següents

L’adequació al que sol·licita l’enunciat.
La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la seva presentació.

A més, indica que, en aquells exercicis amb preguntes que requereixen textos per part de l’alumnat, la valoració corresponent als aspectes inclosos a l’apartat b) no podrà ser inferior a un 10 per cent de la puntuació.

La Comissió Organitzadora de les prova d’accés a la universitat, tenint en compte el reial decret anterior, va acordar:

El corrector marcarà els errors a l’exercici i especiﬁcarà clarament la deducció efectuada a la nota global.
La màxima deducció global a l’exercici serà de dos punts d’acord amb els criteris següents:
- La primera incorrecció ortogràfica no representarà cap deducció.
- Si es repeteix una mateixa falta d’ortografia, es comptabilitzarà com a única.
- A partir de la segona, per cada falta es deduiran -0,25 punts fins a un màxim de dos punts (en el cas de Llengua Castellana i Literatura) i -0,125 fins a un màxim de dos punts (en el cas de Llengua Catalana i Literatura).¹
- Per errors en la redacció, en la presentació, falta de coherència, falta de cohesió, incorrecció lèxica o incorrecció gramatical es podrà deduir un màxim d’un punt.

S’incideix que en els casos en què la suma de les deduccions sigui superior als dos punts, aquesta és la deducció màxima.

D’acord amb el Reial decret 534/2024, d'11 juny, l’aplicació d’aquests paràmetres es podrà flexibilitzar en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

1. La deducció a Llengua Catalana i Literatura passarà a ser de -0,25 punts en el curs 2025-26, equiparant-se a la de la Llengua Castellana i Literatura.