Escuchar

22353. Computadors i Sistemes Operatius . Grup 4

Identificació de l'assignatura

Assignatura22353 - Computadors i Sistemes Operatius
Grup Grup 4 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2019-20
Crèdits6 crèdits
Període d'impartició Segon semestre
Idioma d'impartició Català
Titulació
  • Doble titulació: grau de Matemàtiques i grau d'Enginyeria Telemàtica - Segon curs
  • Grau d'Enginyeria Telemàtica - Primer curs

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
Ignasi Furió Caldentey
ignasi.furioignasi.furio@uib.esuib.es
Responsable
11:30h12:30h Dijous 09/09/201930/06/2020 despatx
Andreu Pere Isern Deyà
andreupere.isernandreupere.isern@uib.esuib.es
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria

Contextualització

Curs 1 - Grau en Enginyeria telemàtica

Curs 2 - Doble titulació: grau de Matemàtiques i grau d'Enginyeria Telemàtica

Computadors i sistemes operatius és una assignatura que forma part del mòdul bàsic del pla d'estudis de Graduat en Enginyeria Telemàtica. Com amb les altres assignatures del mòdul bàsic,mitjançant aquest mòdul l'estudiant ha d'aquirir uns coneixements, i competències, inicials, a partir del quals adquirir-ne de nous i més específics de l'enginyeria telemàtica.

Encara que la major part d'aquesta assignatura estarà destinada a explicar el funcionament del sistema operatiu d'un ordinador, abans s'explicaran quins són els components bàsics d'un computador i quina és la relació entre ells, així com els sistemes de representació d'informació, és dir, com es codifica la informació per tal que els ordinadors la puguin gestionar.

Abans de cursar aquesta assignatura serà convenient haver cursat Àlgebra Lineal i Matemàtica Discreta, impartida el primer semestre i cursar o haver cursat Programació-Informàtica I , que s'imparteix en el mateix semestre que Computadors i sistemes operatius .En el temari de la primera hi apareix l'Àlgebra de Boole, que és l'eina matemàtica utilitzada pel disseny de circuits digitals, un aspecte que es començarà a treballar en aquesta assignatura i, posteriorment, a l'assignatura Electrònica Digital de segon curs (tercer en eldoble grau). Per altra banda, conceptes com programa, llibreria, instrucció, llenguatge d'alt i baix nivell, etc. que es presentaran a l'assignatura Programació-Informàtica I, també seran útilitzats en aquesta.

Així com aquesta assignatura utilitzarà coneixements i destreses adquirits en altres, també en proporcionarà que seran útils per assignatures posteriors. Concretament el sistema de numeració binari i altres sistemes de representació com l'hexadecimal, continuaran apareixent en assignatures posteriors. O, tal com s'ha esmentat, el bloc de representació i simplificació de funcions lògiques serà utilitzat a l'assignatura Electrònica Digital .

Requisits

Recomanables

És recomanable haver cursat l'assignatura Àlgebra Lineal i Matemàtica Discreta i cursar simultàniament, o haver cursat, Programació-Informàtica I.

En qualsevol cas, es desitjable que l'alumne tengui coneixements previs en la utilització dels ordinadors a nivell d'usuari.

Competències

És important destacar que atès que tant les competències específiques com les genèriques que apareixen a continuació estan assignades també a altres assignatures, a Computadors i Sistemes Operatius sols es treballaran alguns dels seus aspectes.

Específiques

  • CB2.- Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria
  • CB4.- Comprensió i domini dels conceptes bàsics de sistemes lineals i les funcions transformades relacionades, teoria de circuits elèctrics, circuits electrònics, principi físi dels semiconductors i famílies lògiques, dispositius electrònics i fotònics, tecnologia de materials i la seva aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria

Genèriques

  • CG1.- Raonament crític: capacitat per analitzar i valorar diferents alternatives
  • CG2.- Resolució de problemes: capacitat per trobar les solucions òptimes a problemes i projectes complexos
  • CG7.- Coneixement del software i eines informàtiques d'ajuda per a la generació i presentació de la documentació

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Els continguts de l'assignatura es dividiran en tres blocs.

Un primer bloc dedicat a l'arquitectura i organització de computadors, on es presentaran els elements que defineixen l'estructura d'un ordinador. En el segon s'explicaran els sistemes de representació d'informació, tant numèrica com alfanumèrica. Finalment un tercer bloc dedicat a la descripció dels sistemes operatius. Aquest darrer bloc serà el que ocuparà la major part de l'assignatura, aproximadament dues terceres parts.

Continguts temàtics

Bloc I Arquitectura i organització dels computadors
  • Components d'un ordinador
  • Cicle d'instrucció
  • Model de von Neumann
  • Altres models
Bloc II Representació de la informació
  • Bits i bytes, Format de punt fix, Caràcters, Altres informacions
  • Representació lògica binaria. Operacions amb portes lògiques
Bloc III Sistemes Operatius
  • Introducció als sistemes operatius
  • Processos
  • Sincronització i comunicació
  • Gestió de la memòria
  • Sistema de fitxers

Metodologia docent

Activitats de treball presencial (2,4 crèdits, 60 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Classes magistrals Grup gran (G)

La major part dels continguts teòrics de l'assignatura s'explicaran a través de classes magistrals a l'aula. En aquestes classes es treballaran les competències CB2, CB4 i CG1.

40
Classes pràctiques Problemes Grup mitjà (M)

Tant durant les classes magistrals com en sessions especials es plantejaran problemes que els alumnes hauran de resoldre. La finalitat d'aquests problemes és assolir de forma pràctica els coneixements teòrics. La resolució dels problemes permetrà avaluar l'assoliment de les competències CB2, CB4, CG1, CG2. L'entrega de col·leccions de problemes resolts servirà per avaluar també la competència CG7.

6
Classes de laboratori Pràctiques Grup mitjà 2 (X)

Les pràctiques de laboratori serveixen tant per posar en pràctica alguns dels coneixements teòrics explicats en les classes magistrals com per adquirir-ne de nous. Les pràctiques de laboratori serviran per treballar les competències CB2, CB4, CG1 i CG2. L'elaboració dels informes de pràctiques servirà per treballar la competència CG7.

8
Avaluació Parcial I Grup gran (G)

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

Recuperable. Nota mínima 5.

Continguts: Blocs I i II.

2
Avaluació Parcial II Grup gran (G)

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

No recuperable.

Continguts: part del Bloc III

2
Avaluació Parcial III Grup gran (G)

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

Recuperable. Nota mínima: 5

Continguts: Bloc III

2

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Aula digital.

Activitats de treball no presencial (3,6 crèdits, 90 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual o en grup Estudi i treball autònom individual o en grup

L'estudi tant individual com en grup servirà a l'alumne tant per assolir o consolidar els continguts teòrics de l'assignatura, com per resoldre problemes o preparar i finalitzar les sessions de pràctiques de laboratori.

90

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Problemes
Modalitat Classes pràctiques
Tècnica Proves de resposta breu ( no recuperable )
Descripció

Tant durant les classes magistrals com en sessions especials es plantejaran problemes que els alumnes hauran de resoldre. La finalitat d'aquests problemes és assolir de forma pràctica els coneixements teòrics. La resolució dels problemes permetrà avaluar l'assoliment de les competències CB2, CB4, CG1, CG2. L'entrega de col·leccions de problemes resolts servirà per avaluar també la competència CG7.

Criteris d'avaluació

Correctesa dels resultats. Claretat en la redacció o exposició. Competències: CB2, CB4, CG1, CG2, CG7.

Percentatge de la qualificació final: 10% per a l'itinerari A
Percentatge de la qualificació final: 0% per a l'itinerari B

Pràctiques
Modalitat Classes de laboratori
Tècnica Informes o memòries de pràctiques ( no recuperable )
Descripció

Les pràctiques de laboratori serveixen tant per posar en pràctica alguns dels coneixements teòrics explicats en les classes magistrals com per adquirir-ne de nous. Les pràctiques de laboratori serviran per treballar les competències CB2, CB4, CG1 i CG2. L'elaboració dels informes de pràctiques servirà per treballar la competència CG7.

Criteris d'avaluació

Correctesa dels resultats. Claretat en la redacció o exposició. Capacitat de treball en equip. Preparació prèvia de la sessió.Competències: CB2, CB4, CG1, CG2, CG7.

Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari A
Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari B

Parcial I
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves de resposta llarga, de desenvolupament ( recuperable )
Descripció

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

Recuperable. Nota mínima 5.

Continguts: Blocs I i II.

Criteris d'avaluació

Correctesa dels resultats. Claretat i correcció en la redacció o exposició. Rigorositat en els raonaments.Competències: CB2, CB4, CG1, CG2.

Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari A amb qualificació mínima 5
Percentatge de la qualificació final: 30% per a l'itinerari B amb qualificació mínima 5

Parcial II
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves de resposta llarga, de desenvolupament ( no recuperable )
Descripció

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

No recuperable.

Continguts: part del Bloc III

Criteris d'avaluació

Correctesa dels resultats. Claretat i correcció en la redacció o exposició. Rigorositat en els raonaments.Competències: CB2, CB4, CG1, CG2.

Percentatge de la qualificació final: 10% per a l'itinerari A
Percentatge de la qualificació final: 10% per a l'itinerari B

Parcial III
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves de resposta llarga, de desenvolupament ( recuperable )
Descripció

Aquesta avaluació permetrar avaluar el grau d'assoliment d'algunes de les competències específiques i genèriques (CB2, CB4, CG1, CG2).

Recuperable. Nota mínima: 5

Continguts: Bloc III

Criteris d'avaluació

Correctesa dels resultats. Claretat i correcció en la redacció o exposició. Rigorositat en els raonaments.Competències: CB2, CB4, CG1, CG2.

Percentatge de la qualificació final: 30% per a l'itinerari A amb qualificació mínima 5
Percentatge de la qualificació final: 35% per a l'itinerari B amb qualificació mínima 5

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Tant a la biblioteca de la Universitat com a través d'Internet es pot trobar molta bibliografia relacionada amb l'arquitectura de computadors i els sistemes operatius. És molt convenient que l'alumne no fonamenti tot el seu aprenentatge en el que expliqui el professor a classe o sols intenti resoldre els problemes que s'enuncïin a la pissarra. Per això a continuació es suggereixen alguns llibres que poden servir per completar o millorar els coneximents adquirits a classe.

Bibliografia bàsica


Tot i que aquesta bibliografia s'indiqui com a bàsica no cal consultar-la tota, però és la que s'ha utilitzat per preparar els continguts de l'assignatura. Alguna és en anglès perquè és de publicació recent i encara no hi ha traduccions al castellà disponibles. Pot ser que no tota estigui a disposició dels alumnes a la biblioteca, però segur que llibres similars o edicions anteriors hi són.

  • J. Carretero, F. García, P. De Miguel, F. Pérez. Sistemas Operativos. Una visión Aplicada. 2a Ed. McGrawHill, 2010.
  • A. Silberschatz, P. B. Galvin i G. Gagne. Operating Systems Concepts, 8a ed. Wiley & Sons, 2010.
  • M. Murdocca, V. Heuring. Computer Architecture and Organization. Wiley & Sons, 2007.

Bibliografia complementària


Altres autors que tenen publicats llibres de sistemes operatius i que trobareu a la biblioteca són, per exemple, Andrew S. Tanenbaum o William Stallings.

Altres recursos

A través de la plana web de l'assignatura a Campus Extens s'obtindran altres recursos com llistes de problemes, enllaços a planes web amb informació complementària, material de pràctiques, etc.