22310. Intervenció Socioe. sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social II . Grup 1

Identificació de l'assignatura

Assignatura22310 - Intervenció Socioe. sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social II
Grup Grup 1 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2018-19
Crèdits6 crèdits
Període d'impartició Segon semestre
Idioma d'impartició Castellà
Titulació -

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
María del Carmen Touza Garma
carmen.touzacarmen.touza@uib.esuib.es
(Responsable)
12:30h14:30h Dijous 10/09/201831/07/2019 A-102 / Guillem Cifre
Miguel Caldentey Bisbal
19:00h20:00h Dilluns 10/09/201801/07/2019 C-107

Contextualització

La intervenció i la prevenció en l'àmbit de la desprotecció infantil és una tasca prioritària de la figura de l'educador social. Aquesta tasca comporta que el professional comprengui el concepte de desprotecció infantil i com s'arriben a produir les diferents situacions de maltractament infantil, que conegui el marc legal i institucional des del qual intervé l'educador, així com, les eines que utilitza i els programes en que participa. Assolir tots aquests coneixements i les competències corresponents és el propòsit d'aquesta assignatura.

L'assignatura s'enmarca dins la matèria "Intervenció Socioeducativa a Infància i Juventud", la qual inclou les assignatures "Intervenció Socioeducativa sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social I", "Intervenció Socioeducativa sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social II" i "Programes d'Intervenció Socioeducativa a l'Escola". Per tant, l'assignatura "'Intervenció Socioeducativa sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social II" és una assignatura d'intervenció professional que s'emmarca en el quart semestre dels estudis de Grau d'Educació Social.

Requisits

No s'exigeixen requisits essencials per cursar aquesta assignatura.

Recomanables

És recomana haver assolit les competències de l'assignatura "Intervenció Socioeducativa sobre els Menors amb Problemes d'Inadaptació Social I".

Competències

L'assignatura contribuirà a l'assoliment de les seguents competències:

Específiques

  • CE2. Conèixer les polítiques de benestar social i la legislació que sustenta els processos d'intervenció socioeducativa.
  • CE3. Conèixer els supòsits pedagògics i biopsicosocials que estan a la base dels processos d'intervenció socioeducativa, així com les característiques fonamentals dels entorns d'intervenció.
  • CE8. Dissenyar, organitzar, gestionar i avaluar programes, projectes i serveis socioeducativos en els àmbits de l'educació familiar i el desenvolupament comunitari; la integració social; l'animació i la gestió cultural; de la infància i joventut i de les persones majors

Transversals

  • CT1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • CT2. Capacitat d'organització i planificació.
  • CT15. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Els continguts d'aquesta assignatura s'organitzen en blocs temàtics que avancen des de continguts més generals fins als aspectes directament relacionats amb la intervenció.

Continguts temàtics

BLOC 1 Introducció.

Tema 1. Conceptes bàsics per a entendre la intervenció.

BLOC 2 Conceptualització.

Tema 2. Principals elements de la regulació jurídica de la protecció de menors.

Tema 3. Desprotecció, maltractaments a menors i violència filio-parental: concepte i tipologies.

BLOC 3 Etiología i conseqüències.

Tema 4. Models explicatius dels maltractaments a menors i de la violència filio-parental.

Tema 5. Conseqüencies dels maltractaments a menors i de la violència filio-parental.

BLOC 4 Intervenció.

Tema 6. Prevenció dels maltractaments a menors.

Tema 7. El procés d'intervenció, els programes i els tractaments davant situacions de desprotecció.

Tema 8. La intervenció socioeducativa en l'acolliment familiar.

Tema 9. La intervenció socioeducativa en l'adopció.

Tema 10. la intervenció socioeducativa en l'acolliment residencial.

Metodologia docent

Les activitats presencials consistiran en classes teòriques (grup gran) i classes pràctiques (grup mitjà). En les primeres, s'utilitzarà, com a mètode d'ensenyament, la lliçó magistral, en la qual s'exposaran de manera participativa els conceptes fonamentals de cada tema. En les segones, el mètode d'ensenyament utilitzat serà l'aprenentatge basat en la resolució de problemes. Per mitjà d'aquest mètode, els alumnes aniran desenvolupant cuatre activitats, seguint les indicacions del professor de l'assignatura.

Al principi del curs i a través de l'Aula Digital, s'informarà els alumnes de les lectures obligatòries que acompanyen els temes de l'assignatura i de les característiques del treball en grup que realitzaran.

Volum de treball

En aquest apartat de la guia docent es plasma el nombre d'hores aproximades que l'alumne haurà de dedicar a cadascuna de les activitats de l'assignatura.

Activitats de treball presencial (1,68 crèdits, 42 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Explicació i discussió dels continguts Grup gran (G)

Per mitjà de les exposicions de continguts fetes per la professora i de la discussió de les lectures fetes pels alumnes, es pretén que l'alumne analitzi i comprengui els continguts bàsics de cada tema.

25
Classes pràctiques Presentació i realització d'activitats pràctiques Grup mitjà (M)

La finalitat de la realització d´aquestes activitats és contribuir a l'adquisició de les competències de l'assignatura aplicant els continguts de les classes teòriques i familiaritzant l'estudiant amb alguns dels instruments d'anàlisis i recollida d'informació utilitzats en la pràctica professional. Els estudiants realitzaran cuatre activitats, seguint les explicacions del professor.

14
Avaluació Examen final Grup gran (G)

L'avaluació contínua de les competències treballades a les classes teòriques es complementarà amb l'avaluació final a través d'un examen de respostes breus.

3

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens.

Activitats de treball no presencial (4,32 crèdits, 108 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual Preparació i estudi dels temes

Mitjançant les explicacions del professor i l'anàlisi i estudi de les lectures, l'alumne haurà de fer una assimilació comprensiva dels continguts de l'assignatura.

68
Estudi i treball autònom en grup Realització dels dossiers de les activitats de les classes pràctiques

Durant la realització de les activitats pràctiques, els alumnes en grups de dos prepararan, seguint les indicacions del professor, un dossier sobre aquestes activitats.

40

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

A continuació s'indiquen les tècniques i els criteris que s'empraran per avaluar l'assignatura, així com la ponderació que permetrà calcular la qualificació final de cada alumne.

La qualificació final es calcularà a través de la mitjana de les qualificacions obtingudes als exàmens dels continguts de les classes teòriques i als dossiers de les classes pràctiques. Per superar l'assignatura, l'alumne haurà d'haver obtingut al exàmen i a les activitats de les classes pràctiques una qualificació igual o superior a 5. En cas que un alumne obtingui per aplicació matemàtica dels pesos dels elements d?avaluació un resultat de 5 o superior, però no superi l?assignatura perquè no ha obtingut la qualificació exigida en algun dels elements validadors, la qualificació global que obtindrà serà un 4,5.

Es considerarà que un estudiant és un «no presentat» quan només hagi realitzat activitats d?avaluació previstes a la guia docent que suposin un terç o menys de l?avaluació de l?assignatura.

Si els alumnes no realitzen l'examen o no lliuren algun dels dossiers de les classes pràctiques a les dates previstes, podran fer-ho en una data alternativa assenyalada pel professor, únicament en els casos establerts pel Reglament Acadèmic de la Universitat.

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Examen final
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves de resposta breu ( recuperable )
Descripció

L'avaluació contínua de les competències treballades a les classes teòriques es complementarà amb l'avaluació final a través d'un examen de respostes breus.

Criteris d'avaluació

L'avaluació contínua es complementarà amb l'avaluació final a través d'un examen de respostes breus. Aquest examen serà recuperable en el període d'avaluació extraordinària i l'estudiant haurà d'obtenir una qualificació igual o superior a 5 per aprovar l'assignatura.

Els criteris d'avaluació seran el grau de coneixement de la matèria i la claredat i la precisió en l'exposició dels continguts.

Percentatge de la qualificació final: 50% amb qualificació mínima 5

Realització dels dossiers de les activitats de les classes pràctiques
Modalitat Estudi i treball autònom en grup
Tècnica Treballs i projectes ( recuperable )
Descripció

Durant la realització de les activitats pràctiques, els alumnes en grups de dos prepararan, seguint les indicacions del professor, un dossier sobre aquestes activitats.

Criteris d'avaluació

Després de finalitzar cadascuna de les activitats, cada grup d'alumnes lliurarà a través de l'Aula Digital un dossier sobre cada activitat, en la data assenyalada pel professor.

Els criteris d'avaluació seran el grau de consecució dels objectius de l'activitat, la claredat i la precisió en l'exposició dels continguts i el compliment de les normes de presentació.

La qualificació final de les classes pràctiques es calcularà per mitjà de la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes als dossiers de les activitats lliurats durant el període de l'avaluació contínua. Si els alumnes no presenten algun d'aquests dossiers, seran qualificats amb un 0 en aquesta activitat. Per calcular la mitjana de la qualificació de les activitats de les classes pràctiques, s'ha d'haver aconseguit una qualificació igual o superior a 4 en cadascuna de les activitats, i per aprovar l'assignatura aquesta mitjana final ha de ser igual o superior a 5.

Les activitats pràctiques seran recuperables durant el període d'avaluació extraordinària. Els alumnes haurien de presentar els dossiers que van obtenir una qualificació igual o inferior a 4.

Percentatge de la qualificació final: 50% amb qualificació mínima 5

Recursos, bibliografia i documentació complementària

A més de les referències indicades, es considerarà bibliografia bàsica aquella que s'indiqui com a tal durant el semestre.

Bibliografia bàsica

Amorós, P., & Palacios, J. (2004). Acogimiento familiar . Madrid: Alianza Editorial.

Aroca-Montolio, C., Bellver, M. C., & Alba, J. L. (2013). Revisión de programas de intervención para el tratamiento de la violencia filio-parental. Una guía para confección de un nuevo programa. Educación XX1,16 , 281-304. doi: 10.5944/educxx1.16.1.727

Aroca-Montolio, C., Lorenzo-Moledo, M., & Miró-Pérez, C. (2014). La violencia filio-parental: un análisis de sus claves. Anales de Psicología, 20 , 157-170. doi: 10.6018/analesps.30.1.149521

Consell de Mallorca (2014). Manual d?Intervenció del Servei de Protecció al Menor. Palma: Direcció Executiva de Protecció al Menor i Atenció a la Família. IMAS.

Cottrell, B., & Monk, P. (2004). Adolescent-to-parent abuse. A qualitative overview of common themes. Journal of Family Issues, 25, 1072-1095. doi:10.1177/0192513X03261330

De Paúl, J., & M.I. Arruabarrena (Coors.). (2005). Manual de protección infantil . Barcelona: Masson, S.A.

Korbin, J.L. & Krugman, R.D. (Eds) (2014). Handbook of child maltreatment. Dordrecht: Springer.

Molla-Esparza, C., & Aroca-Montolio, C. (2018). Menores que maltratan a sus progenitores: definición integral y su ciclo de violencia. Anuario de Psicología Jurídica, 28 , 15-21. doi: 10.1016/j.apj.2017.01.001

Timmer, S & Urquiza, A. (Eds.) (2014). Evidence-based approaches for treatment of maltreated children. Dordrecht: Springer.

Vu, N.L, Jouriles, E.N., McDonald, R. & Rosenfield, D. (2016). Children's exposure to intimate partner violence: A meta-analysis of longitudinal associations with child adjustment problems. Clinical Psychology Review, 46 , 25-33. doi: 10.1016/j.cpr.2016.04.003

Bibliografia complementària

Aroca-Montolio, C., (2013). La violencia de hijos adolescentes contra sus progenitores. Revista sobre la Infancia y la Adolescencia, 5 , 12-30. doi: 10.4995/reinad.2013.1571

Arruabarrena, M.I. (2009). Procedimiento y criterios para la evaluación y la intervención con familias y menores en el ámbito de la protección infantil. Papeles del Psicólogo, 30 , 13-23.

Barudy, J. & Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia: Parentalidad, apego y resiliencia . Barcelona: Gedisa.

Bravo, A., & Del Valle, J.F. (2009). Crisis y revisión del acogimiento residencial. Su papel en la protección infantil. Papeles del Psicólogo, 30 , 42-52.

Bravo, A., & Del Valle, J.F. (2009). I ntervención socioeducativa en el acogimiento residencial. Gobierno de Cantabria. Recuperado de http://www.serviciossocialescantabria.org/uploads/documentos%20e%20informes/Interv%20Socioeducativa_Acogimiento%20Residencial.pdf

Cyrulnik, B. (2002). Los patitos feos. La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona: Gedisa.

Del Valle, J.F., Bravo, A., & López, M. (2009). El acogimiento familiar en España: implantación y retos actuales. Papeles del Psicólogo, 30 , 33-41.

Dominguez, J., & Mohedano, R. (2014). El acogimiento de menores en el actual sistema de protección a la infancia: La importancia del contexto. Azarbe: Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3 , 149-155.

Gámez-Guadix, M., & Calvete, E. (2012). Violencia filio-parental y su asociación con la exposición a la violencia marital y la agresión de padres a hijos. Psicothema, 24 , 277-283.

Garrido, V. (2011). Los hijos tiranos. El síndrome del emperador. Barcelona: Editorial Ariel.

González-Álvarez, M., Gesteira, C., Fernández-Arias, I., & García-Vera, M.P. (2010). Adolescentes que agreden a sus padres. Un análisis descriptivo de los menores agresores. Psicopatología Clínica, Legal y Forense, 10 , 37-53.

López, M., Del Valle, J.F., & Bravo, (2010). Estrategias para la captación de familias acogedoras. Papeles del Psicólogo, 31 , 289-295.

Marciaux, M. (Comp.) (2003). La resiliencia: resistir y rehacerse. Barcelona: Gedisa.

Martín, J. (2005). I ntervención contra el maltrato infantil. Una revisión del sistema de protección. Madrid: Ediciones Pirámide, S.A.

Martínez, L. Estévez, E., Jiménez, T.I., & Velilla, C. (2015). Violencia filio-parental: principales características, factores de riesgo y claves para la intervención. Papeles del Psicólogo, 36, 216-223.

Palacios, J. (2009). La adopción como intervención y la intervención en adopción. Papeles del Psicólogo, 30 , 53-62.

Milner, J. (1995). La aplicación de la teoría del procesamiento de la información social al problema del maltrato físico en los niños. I nfancia y aprendizaje, 71, 125-133.

Rosser, A. (2017). Menores expuestos a violencia de género. cambios legislativos, investigación y buenas prácticas en España. Papeles del Psicólogo, 38 , 116-124. doi: 10.23923/pap.psicol2017.2830

Rygaard, N.P. (2008) . El niño abandonado. Guía para el tratamiento de los trastornos de apego . Barcelona: Gedisa.

Altres recursos

Institut Mallorquí d'Afers Socials. http://www.imasmallorca.net/ca