22144. Intervenció Educativa en els Problemes del Llenguatge i l'Audició . Grup 1

Identificació de l'assignatura

Assignatura22144 - Intervenció Educativa en els Problemes del Llenguatge i l'Audició
Grup Grup 1 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2018-19
Crèdits3 crèdits
Període d'impartició Segon semestre
Idioma d'impartició Català
Titulació -

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
Miquela Maria Sastre Vidal
miquelasvmiquelasv@uib.esuib.es
(Responsable)
19:00h19:30h Dimecres 13/02/201903/07/2019 assignatura 22144- Aula A-16
16:00h16:30h Dijous 14/02/201904/07/2019 assignatura 22143- Aula A-11

Contextualització

L'assignatura " 22144-Intervenció Educativa en els Problemes del Llenguatge i l'Audició" és una assignatura optativa necessa?ria per a l'obtencio? de la Mencio? en 'Audicio? i Llenguatge' en els estudis d'Educacio? Prima?ria.

L'objectiu d'aquesta assignatura és assolir la comprensió dels aspectes comunicatius i lingüístics i de les seves dificultats, i l'adquisició de les habilitats bàsiques per poder col·laborar en l'avaluació i realitzar la intervenció adient com a mestre especialista en Audició i Llenguatge dins l'entorn educatiu. L'alumnat haurà d'haver adquirit les competències necessàries per poder treballar de forma coordinada amb la resta de l'equip docent i altres recursos externs en la prevenció, detecció, avaluació curricular i intervenció educativa sobre els aspectes comunicatius i lingüístics i les dificultats a aquestes dimensions que puguin aparèixer als alumnes. Tot això, sempre des d'una perspectiva inclusiva, funcional, contextualitzada i per tant necessàriament basada en el currículum vigent.

Per assolir aquest objectiu és necessari el domini de les competències adquirides a l'assignatura "Intervenció psicoeducativa en les dificultats del llenguatge en el context escolar" (assignatura bàsica, 2n curs), i "Educació inclusiva" i a les assignatures 'Trastorns del llenguatge en educacio? prima?ria' (Assignatura optativa necessa?ria per mencio?, 3r curs), que, juntament amb l'assignatura de' Dificultats especi?fiques d'aprenentatge' de la mate?ria de' Suport educatiu' conformen la mencio? d'Audicio? i Llenguatge.

Requisits

Essencials

L'assignatura "Intervenció Educativa en els Problemes del Llenguatge i l'Audició" e?s una assignatura necessa?ria per a l'obtencio? de la Mencio? en 'Audicio? i Llenguatge'.

Recomanables


Es recomana que l'alumnat hagi realitzat les assignatures següents: 'Psicologia del desenvolupament en edat escolar', "Educació inclusiva", 'Intervencio? psicoeducativa en les dificultats del llenguatge en el context escolar' (2n curs) i especialment "Trastorns del Llenguatge en Educació Primària" (3r curs) que la precedeixen en el pla d'estudis.

Competències

El pla d'estudis d'Educacio? Prima?ria de la UIB aprovat per ANECA estableix les compete?ncies que ha de cobrir la mate?ria d'Audicio? i Llenguatge. D'aquestes compete?ncies, l'assignatura "Intervenció Educativa en els Problemes del Llenguatge i l'Audició", com a assignatura necessa?ria per a l?obtencio? de la Mencio? en ?Audicio? i Llenguatge?, ha de cobrir com a mi?nim aquelles que apareixen en l'Ordre ECI/3857/2007 de 27 de desembre.

Específiques

  • 1.2.10. Cone?ixer els processos d'interaccio? i comunicacio? a l'aula i el rol del professor com a facilitador d'aquests.
  • 2.4.2 Comprendre els principis ba?sics de les cie?ncies del llenguatge i la comunicacio? i cone?ixer els fonaments lingu?i?stics, psicolingu?i?stics, sociolingu?i?stics, pragma?tics i dida?ctics de l'aprenentatge de llengu?es.
  • 2.4.3 Cone?ixer el proce?s d'aprenentatge i ensenyament del llenguatge oral i escrit i l'aplicacio? de diferents estrate?gies metodolo?giques que permetin atendre qualsevol dificultat que pugui apare?ixer en el proce?s d'adquisicio? i u?s.
  • 2.4.11 Desenvolupar i avaluar els continguts del curriculum i el procés d'aprenentatge de llengües dels estudiants mitjançant recursos didàctics adients i promoure les competències corresponents en els estudiants.

Genèriques

  • 4.1. Instrumentals. 4.1.2. Capacitat d'anàlisi i de síntesi. 4.1.2. Capacitat d'organització i planificació. 4.1.4. Capacitat de gestió de la informació: obtenció i anàlisi de diferents fonts (documentació i comunicació). 4.2. Personals i interpersonals. 4.2.2. Habilitats en les relacions interpersonals. 4.2.5. Capacitat de crítica i autocrítica. 4.2.6. Capacitat de traballar en equip. 4.3. Sistèmiques. 4.3.1. Aprenentatge autònom

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Aquesta assignatura esta? estructurada en torn a tres grans blocs organitzats en 9 temes.

Al primer bloc, que és introductori, s'incidirà en les bases que sustenten l'avaluació i la intervenció en les dimensions comunicaives i lingüístiques i les dificultats de comunicació i llenguatge a l'entorn educatiu, i en plantejar els objectius i funcions del mestre d'Audició i llenguatge.

Al segon bloc es treballarà sobre l'avaluació de la comunicació i el llenguatge com a mestres d'audició i llenguatge (AL).

I finalment el tercer bloc es tractarà de la intervenció del mestre d'AL a l'entorn inclusiu.

Continguts temàtics

BLOC 1 Bases de l'avaluació i la intervenció en comunicació i llenguatge i les seves dificultats a l'entorn educatiu
1.1. Aspectes bàsics sobre comunicació i llenguatge i les seves dificultats a l'entorn educatiu
1.2. Organització i funcions del mestre d'audició i llenguatge
BLOC 2 L'avaluació de la competència en comunicació i llenguatge a l'entorn educatiu
2.1. Objectius i continguts de l'avaluació
2.2. Detecció de les dificultats de comunicació i llenguatge a l'escola. Informació inicial. Protocols per a mestres.Treball en xarxa. Enfocament col.laboratiu.
BLOC 3 De l'avaluació a la intervenció en comunicació i llenguatge i les seves dificultats a l'entorn educatiu inclusiu
3.1. Principis de la intervenció del mestre d'Audició i Llenguatge (AL) a l'entorn educatiu inclusiu. Àmbits i contextos d'intervenció: escolar, familiar, altres entorns socials. La intervenció naturalista: aplicació a l'entorn escolar
3.2. La intervenció del mestre d'AL a l'aula ordinària: inclusiva, col·laborativa i curricular.
3.3. Tècniques i estratègies d'intervenció sobre els aspectes comunicatius básics i les dimensions fonètica i fonològica, semàntica, morfosintàctica i pragmàtica. Activitats i recursos.
3.4. Intervenció sobre la comunicació i el llenguatge a persones amb discapacitat auditiva, motriu, intel·lectual, trastorn de l'espectre autista, trastorn emocional i altres.

Metodologia docent

D?acord amb els objectius de l?assignatura i per tal de contribuir a que els alumnes adquireixin les competències necessàries per poder treballar com a mestres especialistes en audició i llenguatge a l?entorn educatiu, serà necessària la implicació i participació activa en el procés d?aprenentatge.

Es partirà dels coneixements previs dels alumnes, recollint la informació referent a matèries cursades anteriorment, a les pròpies habilitats i coneixements, i a les pràctiques.

Se proposa una combinació de treball individual, en petit grup, i també en gran grup a les sessions presencials. Es treballarà en grups de dues o de tres persones, i aquest grup ha de ser estable al llarg de totes les sessions i en la presentació de les tasques.

La dinàmica de l'assignatura està organitzada de la següent manera:

- Activitat prèvia dels alumnes, preparatòria de la sessió presencial.

- Activitat presencial, de gran grup o de petit grup, en la que es durà a terme una activitat encaminada a ser aplicada directament al cas pràctic que es treballi.

Utilitzarem enregistraments de video i d'audio per exemplificar cada apartat. Als casos pràctics se cercarà la fonamentació teòrica, basada en la investigació educativa, que sustenta qualsevol de les actuacions i propostes didàctiques i que ha de quedar reflectida també a les propostes d'intervenció

L?assignatura forma part del programa Campus Extens.

Volum de treball

L'assignatura està organitzada en torn a dos gran eixos: en primer lloc, les sessions presencials i les feines en petit grup, en les quals es combinaran activitats teòriques i pràctiques, de forma equitativa, a on es presentaran els continguts i les activitats a treballar, i es presentaran als companys les conclusions a que hagi arribat cada grup de treball. En segon lloc, en la lectura prèvia per part dels alumnes dels materials indicats d'acord amb cada tema, organitzats i a disposició dels estudiants al moodle de l'assignatura de Campus Extens.

Aquesta feina de resolució de casos pràctics i de fonamentació i recerca teòrica es durà a terme tant de forma individual com en petit grup, de forma no presencial.

En la segu?ent taula es presenta la distribucio? d'hores segons les diferents activitats de treball presencial i de treball no presencial (o auto?nom) planificat.

Activitats de treball presencial (1 crèdits, 25 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Grup gran (G)

Les sessions presencials es duran a terme els dimecres de 16 a 19h. Es combinaran activitats d'exposició teòrica amb activitats pràctiques, tot a partir exemples, videos i altres recursos.

12.5
Classes pràctiques Grup mitjà (M)

Es partirà de la presentació d'un exemple, de qüestions pràctiques, de l'observació i anàlisi de material d'avaluació i intervenció, o altres estratègies. S'haurà de resoldre el tema plantejat en petit grup i compartir en gran grup.

12.5

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens.

Activitats de treball no presencial (2 crèdits, 50 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual o en grup

L'alumne haurà de dur a terme diferents activitats: En primer lloc, recerca, lectura i anàlisi de documentació teòrica relacionada amb els continguts que se treballin. En segon lloc, resolució de les activitats plantejades i aplicació a les propostes d'intervenció.

50

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

Les competències establertes en l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'una sèrie de procediments d'avaluació:
- La realització d'un examen, que serà escrit (excepte a casos d'alumnes que necessitin l'adaptació del procediment d'avaluació, cas que s'haurà de comunicar i acordar amb la professora a l'inici de l'assignatura). Aquest examen suposarà el 50% de la qualificació final, sempre i quan s'obtengui un mínim d'un 5 en la nota d'aquesta prova.
- La presentació de les tasques d'aplicació proposades a l'assignatura, suficientment documentades i fonamentades teòricament, segons els grups de treball organitzats (màxim tres persones). Aquest apartat suposarà el 50% de la qualificació final de l'assignatura, sempre que s'obtengui un mínim d'un 5 en la nota d'aquests treballs

Es considera condició indispensable l'assistència al 85% com a mínim dels temps de les sessions presencials. El control d'assistència es durà a terme a l'inici i al final de cada sessió.

Tots els alumnes hauran de presentar les tasques d'aplicació proposades al punt d'entrega disponible al moodle de l'assignatura.

Per a aquells alumnes que no puguin assistir a les sessions presencials es contempla la possibilitat de cursar la modalitat no presencial, sempre i quan s'acordi amb la professora a l'inici de l'assignatura. La tasca a realitzar per l'alumne serà la presentació de les activitats proposades en la modalitat Campus Extens.

La presència d?errades ortogràfiques i/o gramaticals a qualsevol activitat acadèmica escrita lliurada per l?alumnat i/o la manca de competència lingüística en els dos idiomes oficials, necessària per l'especificitat de l'assignatura, serà qualificada negativament.

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Classes teòriques
Modalitat Classes teòriques
Tècnica Proves objectives ( recuperable )
Descripció

Les sessions presencials es duran a terme els dimecres de 16 a 19h. Es combinaran activitats d'exposició teòrica amb activitats pràctiques, tot a partir exemples, videos i altres recursos.

Criteris d'avaluació
Percentatge de la qualificació final: 50%

Estudi i treball autònom individual o en grup
Modalitat Estudi i treball autònom individual o en grup
Tècnica Treballs i projectes ( recuperable )
Descripció

L'alumne haurà de dur a terme diferents activitats: En primer lloc, recerca, lectura i anàlisi de documentació teòrica relacionada amb els continguts que se treballin. En segon lloc, resolució de les activitats plantejades i aplicació a les propostes d'intervenció.

Criteris d'avaluació
Percentatge de la qualificació final: 50%

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Aquesta relació bibliogràfica s'anirà completant al llarg del curs. Igualment, se comentaran a les classes presencials els recursos més adients relacionats amb cada tema, especialment les referències de revistes i material d'intervenció. No se citen recursos web.

Bibliografia bàsica

Acosta, V; Moreno, A.M. (1999). Dificultades del lenguaje en ambientes educativos. Barcelona: Masson
Acosta, V (2006). La sordera desde la diversidad cultural y lingüística. Construyendo centros inclusivos en la educación del alumnado con sordera . Barcelona: Masson
Aguado, G.; Cruz,J.; Domezáin, M.J. (2003): Comprender el lenguaje haciendo ejercicios. Madrid: Entha
Andreu, LL (coord) (2014). El trastorno específico del lenguaje. Diagnóstico e intervención. Barcelona: UOC
Bassa, R (coord) (2015). El llenguatge oral i escrit a l'escola: Bones pràctiques. Barcelona: UOC
De las Heras, G i Rodríguez, L. (2015). Guía de intervención logopédica en las dislalias. Madrid: Síntesis
Del Río, M.J: (1993): Psicopedagogía de la lengua oral: un enfoque comunicativo. Barcelona: Ice- Horsori
Generalitat de Catalunya (2003): L?us del llenguatge a l?escola: propostes d?intervenció per a alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Barcelona. Departament d?ensenyament.
Juarez, A, i Monfort, M. (2003): Estimulación del lenguaje oral . Madrid. Entha.
Juárez Sánchez, A.i Monfort, M. (2002). Estimulación de lenguaje oral: Un modelo intercativo para niños con dificultades . Madrid: Santillana.
Monfort, M. I Monfort, I. (2001) En la mente. Madrid: Entha
Peña (2001): Manual de logopedia. Barcelona. Masson.
Pérez, E. (2013) Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelna: Lebón
Silvestre, N. (Coord) (1998). Sordera. Comunicación y aprendizaje. Barcelona: Masson

Bibliografia complementària

Acosta, V.; Moreno, A.M. (2003). Dificultades del lenguaje, colaboración e inclusión educativa. Barcelona: Arsmedica-stm
Aguado, G. (1999) Trastorno específico del lenguaje. Retraso de lenguaje y disfasia . Málaga: Aljibe
Cassany, D.; Luna, M.; Sanz, G. (1993). Ensenyar llengua . Barcelona: Grao.
Del Río, M. (2006). Factores interpersonales y desarrollo del lenguaje en personas con trastornos del desarrollo, en Lenguaje y comunicación en trastornos del desarrollo. Madrid: Pearson.
Fernández Sarmiento, C. (2009). La logopedia en la escuela: Propuestas desde la práctica para una educación más inclusiva . Las Palmas: Universidad de las Palmas de Gran Canaria.
Fernández-Zúñiga, A. Caja, R. (2008). Tratamiento de la tartamudez en niños. (Programa de intervención y Cuaderno del habla) Barcelona: Elsevier Masson
Gallardo, J.R; Gallego, J.L. (1993): Manual de logopedia escolar. Málaga. Aljibe.
Juàrez, A.I Monfort, M. (2001) Algo que decir. Madrid: Entha
Junqué,C.; Bruna,O.; Mataró, M. (2004). Neuropsicología del lenguaje. Barcelona: Masson
Manolson, A. (1995) Hablando nos entendemos los dos. Guía. Toronto: The Hanem centre
Mendoza, E. (2001) Trastorno específico del lenguaje (TEL) . Madrid: Pirámide
Monfort, M. Juárez, A. Monfort, I. (2004). Niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y de la comunicación . Madrid: Entha
Mulvaney. A. (1998). Mira quién habla! Mèxic: Diana
Narbona,J; Chevrie-Muller,C. (1997) (2003): El lenguaje del niño. Desarrollo normal, evaluación y trastornos. Barcelona: Masson
Owens, R.E. (2003): Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson Educación
Pávez, MªM., Coloma, C., Maggiolo, M. (2008). El desarrollo narrativo en niños. Barcelona: Ars Médica
Peña (2001): Manual de logopedia. Barcelona. Masson.
Perelló, J. (1989): Perturbaciones del lenguaje .Barcelona.. Científico Médica.
Puyuelo, M; i Rondal, J.A.(2003): Manual de desarrollo y alteraciones del lenguaje. Barcelona: Masson
Puyuelo, M. (Coord.) (1997, 1999, 2001) Casos clínicos en logopedia 1,2,3. Barcelona: Masson
Puyuelo, M.; Rondal, J.A.; I Wiig, E. (2000). Evaluación del lenguaje. Barcelona: Masson.
Puyuelo, Torres, Santana, Segarra, Vilalta (2002). Intervención del lenguaje. Barcelona: Masson
Ribas,L.; Gispert, D.(1999). Racons de treball oral a parvulari. (5 volums). Vic: Edicions l?Àlber.
Rodríguez, F (2016). Guía de intervención logopédica en los trastornos del Espectro Autista
Ruiz, M.M. (2000) Cómo analizar la expresión oral de los niños y niñas Málaga: Aljibe
Salesa, E. Perelló, E., Bonavida, A (2005). Tratado de Audiología . Barcelona: Elsevier-Masson
Sánchez, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès
Schaeffer,B; Raphael,A.; Kollinzas,G. (2005) Habla signada para alumnos no verbales. Madrid: Alianza Editorial
Serra, Serrat, Solé, Bel i Aparici (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel
Wigl, I. I Reddemann-Tschaikner, M. (2005). Terapia orientada a la acción para niños con trastornos en el desarrollo del lenguaje . Barcelona: Ars Medica

Altres recursos

- REVISTA DE LOGOPEDIA, FONIATRIA Y AUDIOLOGIA (AELFA). Barcelona: Elsevier
- PROVES D'AVALUACIÓ:
Aguado (1989): El desarrollo de la morfosintaxis en el niño. Manual del TSA. Madrid: Cepe
Aguilar Mediavilla, E. (2004). AREPA: Anàlisis del retard de la parla. Barcelona: Edicions i publicacions UB.
Aguinaga, G., Armentia, Fraile, Olanguai Uriz y col. (2004). Prueba de lenguaje Oral de Navarra Revisada (PLON-R). Madrid: TEA
Dunn, Ll., Dunn, L. M.i Arribas, D. (2006). PEABODY. PP VI- III. Test de vocabulario en imágenes. Adapt. Española: Madrid: TEA.
Kirk, S., Mc Carthy, Ji Kirk, W. (1968). The Illinois Test of Psycholinguistic Abilities. Urbana, IL: University of Illinois Press. Trad. cast.: Test Illinois de Aptitudes Psicolingüísticas. Madrid: TEA, 1986; Revisión: 2004).
Korkman, M., Kirk, U.i Kemp, S. (2007). NEPSY II. Oxford: Pearson. (en preparación la versión española editada por TEA).
López-Higes, R. i cols. (2005). ECCO. Exploración cognitiva de la comprensión de oraciones. Madrid: EOS
Lòpez, Redón, Zurita, García, Santamaria, Iniesta (1996). ELCE. Exploración del lenguaje comprensivo y expresivo. Madrid: CEPE
Mendoza, E., Carballo, G., Muñoz, y Fresneda (2007). CEG: Test de comprensión de estructuras gramaticales. Madrid: TEA.
Monfort, M. (2001) Test de inteligibilidad. Madrid: Entha
Pérez, E.; Serra Raventós, M. (1998): Anàlisi del retard del llenguatge: ARELL. Barcelona: Ariel.
Puyuelo,M., Wiig, E., Renom, J. I Solans, A. (1998). BLOC. Batería de lenguaje objetiva y criterial. Barcelona: Masson.
Saborit,C.i Julián, J. P. (2005). ELI: L'avaluació del llenguatge infantil. Alacant: Universitat Jaume I
Secall, V; Crespí, F (1984): La parla de l'infant. Palma.ICE.