22001. Bases Didàctiques i Disseny Curricular . Grup 2

Identificació de l'assignatura

Assignatura22001 - Bases Didàctiques i Disseny Curricular
Grup Grup 2 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2018-19
Crèdits6 crèdits
Període d'impartició Primer semestre
Idioma d'impartició Català
Titulació -

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
María del Mar Oliver Barceló
mm.olivermm.oliver@uib.catuib.cat
17:00h18:00h Dijous 13/09/201810/01/2019 A107

Contextualització

L'assignatura de Bases didàctiques i Disseny Curricular es troba ubicada al primer quadrimestre del primer curs dins el Mòdul 2 titulat Planificació i gestió dels processos educatius, la qual cosa li confereix un caire bàsic, introductori i general.

Donat que és la primera assignatura del mòdul, s'articula al voltant de quatre qüestions bàsiques: quin és el paper de l'escola i del mestre/a en la nostra societat?, com aprenem?, com ensenyam? i com dissenyar situacions i experiències que provoquin un aprenentatge significatiu i rellevant?En poques paraules, podriem dir que l'assignatura preten ajudar a l'alumnat a mirar d'una altra manera l'escola, tot valorant la docència com un intent de «posar en relació» el coneixement, l'aprenent i l'ensenyant. La seva importància recau en que ofereix uns coneixements instrumentals que serviran de base per analitzar, entendre i reflexionar sobre la complexitat de la realitat educativa i sobre com contribuir a la seva transformació.

D'aquesta manera l'assignatura es proposa iniciar el treball d'algunes competències bàsiques com ara el treball col.laboratiu, la capacitat d'anàlisi o el disseny, organització i avaluació de contextos d'aprenentatge, treball que trobarà la seva continuació en les altres assignatures del mòdul i la resta de matèries de l'estudi.

Requisits

Recomanables

L'assignatura té un caràcter introductori i de formació bàsica i, per tant, no té requisits essencials ni recomanables

Competències

Específiques

  • Capacitat per analitzar i desenvolupar els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'educació infantil (competència 13)
  • Capacitat per interpretar i analitzar les lleis educatives de forma crítica (competència 15)
  • Capacitat per dissenyar, organitzar i avaluar contextos d'aprenentatge que atenguin la diversitat dels nins i les seves singulars necessitats educatives, la igualtat de gènere, la equitat i el respecte als drets humans (competència 24)
  • Capacitat per dissenyar, organitzar i avaluar contextos d'aprenentatge des d'una perspectiva globalitzadora integrant les dimensions cognitiva, emocional, psicomotora, social i expressiva (competència 25)

Genèriques

  • Capacitat per adquirir estratègies pel treball col·laboratiu, desenvolupant actituds de respecte a la pluralitat de perspectives, el contrast d'opinions i el respecte a la diversitat (competència 3)
  • Capacitat per promoure una imatge digna de la infància i el respecte als drets dels nins i de les nines (competència 5)

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Continguts temàtics

Tema 1 ESCOLA I COMUNITAT. FUNCIONS DE L'ESCOLA I DELS DOCENTS EN LA NOSTRA SOCIETAT

- Funcions de l'escola actual
- Reptes de l'escola del segle XXI
- Paper atorgat al professorat
- Algunes propostes de canvi a l'escola. Implicacions per al professorat i per l'alumnat

Tema 2 EL MESTRE COM A FACILITADOR DE L'APRENENTATGE

- Què s'ensenya i què s'aprèn a les aules
- Com s'ensenya i com s'aprèn a l'escola
- L'aprenentatge escolar. Què significa aprendre i què ho facilita. L'ensenyança per a la comprensió
- El procés d'ensenyança-aprenentatge com a procés de comunicació, de comprensions compartides, de reconstrucció de coneixements i de presa de decisions. La participació de l'alumnat.
- El paper del diàleg en les situacions d'ensenyança i aprenentatge. Estratègies comunicatives del mestre. El coneixement compartit i la construcció guiada del coneixement.

Tema 3 MARC D'ACTUACIÓ DEL MESTRE

- Concepte de currículum, fonts del currículum i models per organitzar els currículums.
- Ordenació general del currículum. El currículum de les Illes Balears.
- Currículum de l'etapa d'educació infantil. Els diversos nivells de planificació, intervenció i avaluació del currículum.
- La planificació i l'acció des de l'escola. El Projecte educatiu de l'escola.
- La planificació i l'acció des del cicle escolar.

Tema 4 LA PLANIFICACIÓ DE LES SITUACIONS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE

- Característiques generals de la planificació.
- Les competències, els objectius.
- El continguts: tipus, selecció i organització.
- Les estratègies metodològiques i els recursos didàctics.
- L'organització de l'aula i del grup d'infants.
- L'avaluació com a procés de reflexió. Criteris i instruments d'evaluació a l'educació infantil.

Metodologia docent

En aquests apartats es descriuen les activitats de treball presencial i no presencial previstes a l'assignatura amb l'objecte de poder desenvolupar i avaluar les competències establertes per a l'assignatura.

L'assignatura disposarà d'una aula de Moodel al Campus Extens per tal que es faciliti la comunicació i la disposició de material per a l'alumnat. A aquesta aula, l'alumnat hi trobarà a la seva disposició: un forum de notícies, un calendari de tasques, documents electrònics i algunes propostes didàctiques que s'hauran de treballar de manera autònoma.

Activitats de treball presencial (2,4 crèdits, 60 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Grup gran (G)

Comptant amb la participació de l'alumnat, es tractaran els coneixements fonamentals de l'assignatura. Per això, a partir d'articles, estudis de casos i exercicis pràctics es desenvoluparan sessions de debat, anàlisi i reflexió compartida.

35
Classes pràctiques Grup gran (G)

En aquestes sessions es durà a terme l'anàlisi i interpretació de situacions escolars. També es posaran en comú les activitats treballades en petit grup.

22
Avaluació Grup gran (G)

Es tracta de la prova final de l'assignatura que consistirà en un examen escrit.

3

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens.

Activitats de treball no presencial (3,6 crèdits, 90 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual

L'alumnat haurà de dur a terme: 1) el comentari escrit de les lectures que es proposin per cada tema, 2) la recerca de documentació, 3) l'estudi dels distints temes de l'assignatura.

60
Estudi i treball autònom en grup

L'alumnat haurà de realitzar: 1) un projecte de recerca sobre el professorat que es concretarà a l'inici del curs, 2) un treball sobre l'aprenentatge, 3) l'elaboració d'una programació.

30

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

Les competències establertes a l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'una sèrie de procediments d'avaluació.

Qualsevol activitat acadèmica que s'hagi de lliurar i presenti incorreccions ortogràfiques i gramaticals o una redacció inadequada que dificulti la comprensió del contingut, serà qualificada negativament.

A la taula següent es descriu per a cada procediment d'avaluació, la tipologia (recuperable R, no recuperable NR), els criteris d'avaluació i el seu pes en la qualificació de l'assignatura.

La superació de l'assignatura en cap cas serà possible si no s'ha superat l'examen amb una nota major o igual a 5.

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Classes teòriques
Modalitat Classes teòriques
Tècnica Altres procediments ( no recuperable )
Descripció

Comptant amb la participació de l'alumnat, es tractaran els coneixements fonamentals de l'assignatura. Per això, a partir d'articles, estudis de casos i exercicis pràctics es desenvoluparan sessions de debat, anàlisi i reflexió compartida.

Criteris d'avaluació

Participació individual a les sessions de classe i elaboració/presentació de les propostes encomanades a classe.

En relació a la participació els critaris d'avaluació són: 1) Adequació de les preguntes i comentaris: aportació d'idees, experiències, exemples, opinions, criteris, de forma argumentada i en relació al contingut que s'està treballant 2) Escolta activa de les intervencions dels altres 3) Intervencions per establir relacions entre idees, entre idees i exemples, entre aportacions de distintes persones 4) Plantejament de preguntes, dubtes, qüestionaments que ajudin al grup a avançar 5) Interès en la participació.

En relació a les tasquesels criteris són: 1) Adequació i claredat de la presentació 2) Coherència 3) Cohesió 4) Nivell d'anàlisi, síntesi i reflexió. d'anàlisi, síntesi i personal en el material elaborat.

Percentatge de la qualificació final: 10%

Classes pràctiques
Modalitat Classes pràctiques
Tècnica Altres procediments ( no recuperable )
Descripció

En aquestes sessions es durà a terme l'anàlisi i interpretació de situacions escolars. També es posaran en comú les activitats treballades en petit grup.

Criteris d'avaluació

Participació individual a les sessions de classe i elaboració/presentació de les propostes encomanades a classe.

En relació a la participació els critaris d'avaluació són: 1) Adequació de les preguntes i comentaris: aportació d'idees, experiències, exemples, opinions, criteris, de forma argumentada i en relació al contingut que s'està treballant 2) Escolta activa de les intervencions dels altres 3) Intervencions per establir relacions entre idees, entre idees i exemples, entre aportacions de distintes persones 4) Plantejament de preguntes, dubtes, qüestionaments que ajudin al grup a avançar 5) Interès en la participació.

En relació a les tasques els criteris són: 1) Adequació i claredat de la presentació 2) Coherència 3) Cohesió 4) Nivell d'anàlisi, síntesi i reflexió. d'anàlisi, síntesi i personal en el material elaborat.

Percentatge de la qualificació final: 10%

Avaluació
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves de resposta llarga, de desenvolupament ( recuperable )
Descripció

Es tracta de la prova final de l'assignatura que consistirà en un examen escrit.

Criteris d'avaluació

Respondre adequadament a preguntes de entre les que, previament amb l'alumnat, s'hagin establert com a possibles preguntes per a l'examen. Les preguntes podran ser: a) de comprensió, b) d'aplicació, c) d'anàlisi, d) de síntesi, i e) de valoració crítica.

Percentatge de la qualificació final: 40%

Estudi i treball autònom individual
Modalitat Estudi i treball autònom individual
Tècnica Altres procediments ( no recuperable )
Descripció

L'alumnat haurà de dur a terme: 1) el comentari escrit de les lectures que es proposin per cada tema, 2) la recerca de documentació, 3) l'estudi dels distints temes de l'assignatura.

Criteris d'avaluació

Presentació del materal elaborat per l'alumne/a. Els criteris són: 1) Adequació i claredat de la presentació 2) Coherència 3) Cohesió 4) Nivell d'anàlisi, síntesi i reflexió. d'anàlisi, síntesi i personal en el material elaborat.

Serà motiu de no qualificació l'entrega fora dels terminis indicats.

El lliurament d'un treball plagiat serà motiu de suspens del treball.

Percentatge de la qualificació final: 20%

Estudi i treball autònom en grup
Modalitat Estudi i treball autònom en grup
Tècnica Altres procediments ( recuperable )
Descripció

L'alumnat haurà de realitzar: 1) un projecte de recerca sobre el professorat que es concretarà a l'inici del curs, 2) un treball sobre l'aprenentatge, 3) l'elaboració d'una programació.

Criteris d'avaluació

Presentació del materal elaborat pels petits grups. Els criteris són: 1) Adequació i claredat de la presentació 2) Coherència 3) Cohesió 4) Nivell d'anàlisi, síntesi i reflexió en el treball elaborat 6) Nivell de rigor en la realització del treball.

Serà motiu de no qualificació l'entrega fora dels terminis indicats.

El lliurament d'un treball plagiat serà motiu de suspens del treball.

Percentatge de la qualificació final: 20%

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Bibliografia bàsica

ABEYÀ, E. (2017). Amb ulleres verdes. Palma: Documenta Balear.
ARNAIZ, V. i DÍEZ, M.C. (2017). Infàncies. Educar i educar-se. Barcelona: Graó
AMORÓS, E. i HORTAL, A. (coord.) (2013). 44 Experiències 0-3. Barcelona: Graó.
ANTON, M. (coord) (2000). Educación infantil: orientaciones y recursos (0 a 6 años). Barcelona: Ciss Praxis.
ANTON, M. (coord) (2007). Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y práctica cotidiana . Barcelona: Graó.
BASSEDAS, E.; HUGUET, T. I SOLÉ, I. (2001): Aprender y enseñar en la educación infantil. Barcelona: Graó.
BRAZELTON, T.B.; GREENSPAN, S.I. (2005). Las necesidades básicas de la infancia. Barcelona: Graó.
CARBONELL, J. (2008). Una educación para mañana. Barcelona: Ediciones Octaedro.
CELA, J. (2009). A peu d'obra. Reflexions i vivències a partir de l'escola. Barcelona: Rosa Sensat.
CELA, J., i PALOU, J. (2004). Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Barcelona: Rosa Sensat.
DAHLBERG, G.; MOSS, P.; PENCE, A. (2005). Más allá de la calidad en educación infantil. Barcelona: Graó.
DOMÈNEC, J. i GUERRERO, J. (2005). Mirades a l?educació que volem. Barcelona: Graó.
DOMÈNEC, J. (2009). Elogi de l'educació lenta . Barcelona: Graó.
DUCKWORTH, ELEANOR (1999): Cuando surgen ideas maravillosas. Y otros ensayos sobre la enseñanza y el aprendizaje. Barcelona: Gedisa.
FONT, E. et alt. (2009). La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó.
IMBERNÓN, F. (coord.) (2005). Vivències de mestres: compartir des de la pràctica educativa. Barcelona: Graó.
L'ECUYER, C. (2017). Educar en el asombro. Barcelona: Plataforma Editorial.
MEIRIEU, Ph. (2004). Referencias para un mundo sin referencias. Barcelona: Graó.
MEIRIEU, Ph. (2004). En la escuela hoy. Barcelona: Ediciones Octaedro: Associació de Mestres Rosa Sensat Graó
MOLINA, L.; JIMÉNEZ, N. (1995). La escuela infantil: acción y participación. Barcelona: Paidós Ibérica.
QUINTO BORGUI, B. (2005). Los talleres en educación infantil. Barcelona: Graó.
SANCHIDRIAN, C. y RUIZ, J. (2015). Historia y perspectiva de la educación infantil. Barcelona: Graó.
TONUCCI, F. (1990): Ensenyar o aprendre. Barcelona: Graó.
TONUCCI, F. (2015): La ciudad de los niños . Barcelona: Graó.

Bibliografia complementària

ARENDS, RICHARD I. (2007). Aprender a enseñar. México: Mc Graw Hill.
BATEMAN, WALTER (2000). Alumnos curiosos. Preguntas para aprender y preguntas para enseñar. Barcelona: Editorial Gedisa
CARBONELL, J., i SERRA, À. (2009). La vida escolar en un curs. Coses que no sempre s'expliquen. Barcelona: Graó.
CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l'educació. Barcelona: Edicions La Campana.
GARDNER, H. (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Lo que todos los estudiantes deberían comprender. Barcelona: Paidós.
GIMENO SACRISTÁN, J. (2005). La educación que aún es posible. Madrid: Morata.
MERCER, N. (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos . Barcelona: Paidós.
SPITZER, M. (2005). Aprendizaje. Neurociencia y la escuela de la vida. Barcelona: Ediciones Omega.