21752. Fonaments de Física . Grup 4

Identificació de l'assignatura

Assignatura21752 - Fonaments de Física
Grup Grup 4 ( Campus Digital )
Any acadèmic 2018-19
Crèdits6 crèdits
Període d'impartició Primer semestre
Idioma d'impartició Català
Titulació
  • Doble titulació: grau de Matemàtiques i grau d'Enginyeria Telemàtica - Primer curs
  • Grau d'Enginyeria Telemàtica - Primer curs
  • Grau de Matemàtiques - Quart curs

Professors

Professor/aHorari d'atenció alumnes
Hora d'iniciHora de fiDia de la setmanaData d'iniciData de fiDespatx/Edifici
Víctor Homar Santaner
victor.homarvictor.homar@uib.catuib.cat
(Responsable)
16:00h18:00h Dimarts 03/09/201828/02/2019 F-329
16:00h19:00h Divendres 03/09/201828/02/2019 F-329
Arnau Amengual Pou
arnau.amengualarnau.amengual@uib.esuib.es
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria
Daniel Argüeso Barriga
d.arguesod.argueso@uib.esuib.es
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria
Alejandro Hermoso Verger
alejandro.hermosoalejandro.hermoso@uib.esuib.es
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria
Daniel Martinez Villagrasa
dani.martinezdani.martinez@uib.catuib.cat
Cal concertar cita prèvia amb el professor per a fer una tutoria

Contextualització

Aquesta assignatura ofereix l'oportunitat d'aprendre els fonaments electromagnètics, oscil·latoris i de teoria de circuits necessaris per a afrontar la resta d'assignatures de grau. Es treballenels conèixements físics imprescindibles per a una adequada comprensió i interpretació dels sistemes i mètodes emprats actualment en el món de les telecomunicacions i la telemàtica.


Un Graduat en Enginyeria Telemàtica, per fer front als nous reptes, ha de poder entendre i utilitzar de manera adequada les noves eines tecnològiques posades a la seva disposició, així com les seves limitacions físiques. Totes les eines es basen en conceptes físics i sistemes de mesura elèctrics i electrònics. En aquesta assignatura treballaràs els fonaments per al futur desenvolupament de les teves competències professionals.

Des d'un punt de vista organitzatiu, Fonaments de Física s'integra, juntament amb l'assignatura Introducció a l'Electrònica, a la matèria de Física del mòdul bàsic o inicial de la titulació Grau en Enginyeria Telemàtica . Així mateix, i gràcies al seu caràcter introductori però amb el rigor físico-matemàtic necessari, aquesta assignatura també pot cursar-se com a optativa del Grau de Matemàtiques, i també comptabilitza per a l'obtenció de la corresponent doble titulació.

L'atractiu que té la comprensió dels fenòmens i lleis físiques que ens envolten justifica la necessitat d'aplicar eines matemàtiques elegants. L'ús freqüent d'aquestes eines i tècniques matemàtiques en les activitats programades d'aquesta assignatura causen sovint un cert desànim en aquells estudiants que no compten amb una base sòlida en derivació, integració, càlcul vectorial bàsic i geometria. Aquest fet s'intenta mitigar amb la revisió d'alguns d'aquests conceptes, així com amb la coordinació amb la resta de professors de la titulació.

Les activitats que es desenvolupen en aquesta assignatura són de tres tipus: Classes teòriques amb presentació a pissarra, mostra d'exemples multimèdia i elaboració d'exercicis il·lustratius en petit grup; Classes de problemes on s'aprèn a resoldre problemes emprant els conceptes apresos a les classes teòriques; i Classes de pràctiques de laboratori on es treballen experimentalment els conceptes clau de l'assignatura.

La millor manera de superar aquesta assignatura és a través de la conscienciació de la seva rellevància currícular i de l'essencialitat dels conceptes que s'hi treballen. L'adquisició de les competències en interpretació de fenòmens, resolució de problemes i comprensió de les lleis físiques s'obté a través del treball continu i des de la primera classe.

El professorat hi posarem tot el que tenguem a les nostres mans per a que gaudiu d'aquesta assignatura.

Requisits

Essent una assignatura de primer curs i programada al primer quatrimestre, Fonaments de Física no té requisits formals. No obstant això, és molt recomanable que aquells estudiants que necessitin un reforç en diferenciació, integració, càlcul vectorial bàsic i geometria es matriculin en cursos de preparació al grau que organitza l'Escola Politècnica Superior de la UIB.

Competències

En aquesta assignatura s'adquiriran les competències necessàries per a saber analitzar, entendre i interpretar els fenòmens físics rellevants pel món de les telecomunicacions i la informàtica.

La matèria Física, a la qual pertany aquesta assignatura, té el propòsit de contribuir a l'adquisició de les competències que s'indiquen a continuació, les quals formen part del conjunt de competències establertes en el pla d'estudis de la titulació Grau d'Enginyeria Telemàtica .

Específiques

  • Comprensió i domini dels conceptes bàsics sobre les lleis generals de la mecànica, termodinàmica, camps i ones, i electromagnetism; i la seva aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria
  • Comprensió i domini dels conceptes bàsics de sistemes lineals i les funcions i transformades relacionades, teoria de circuits elèctrics, circuits electrònics, principi físic dels semiconductors i famílies lògiques, dispositius electrònics i fotònics, tecnologia de materials i la seva aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria

Genèriques

  • Raonament crític: capacitat per analitzar i valorar diferents alternatives
  • Resolució de problemes: capacitat per trobar les solucions òptimes a problemes i projectes complexos
  • Coneixement del programari i les eines informàtiques d'ajuda per a la generació i presentació de la documentació

Bàsiques

Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: http://estudis.uib.cat/grau/comp_basiques/

Continguts

Entre els conceptes físics i electrònics bàsics que es tracten en la matèria, i que ha de conèixer tot Graduat en Enginyeria Telemàtica, estan: els fonaments i principis d'oscil·lacions, ones i interferències; introducció a l'electromagnetisme; principis d'acústica i òptica; propagació guiada i no guiada en el domini del temps i de la freqüència; nocions bàsiques de teoria de circuits; elements de circuits passius, lineals i no lineals; elements actius; anàlisi de circuits elèctrics i la seva aplicació a les telecomunicacions; criteris d'elecció i utilització de dispositius electrònics; principis físics dels semiconductors i famílies lògiques; anàlisi de dispositius fotònics i la seva utilització en telecomunicacions i bioenginyeria; principis bàsics de fabricació i disseny de materials i nanomaterials.

S'adjunta a la descripció de cada apartat la seva corresponent càrrega de treball relativa als 6 ECTS totals de l'assignatura. Un 5% de dedicació a un tema significa que s'estima una dedicació total al tema per part de l'estudiant (sessions presencials + treball autònom) de 7.5h (5%*150).

Continguts temàtics

Tema 1 Introducció general a les lleis de l'electromagnetisme

Camps elèctrics i magnètics. Conceptes de flux i circulació. Les lleis fonamentals de l'electromagnetisme. (5%)

BLOC 1 CAMPS ELÈCTRIC I MAGNÈTICS ESTÀTICS
Tema 2 Electrostàtica I

Llei de Coulomb. Lleis per camps estàtics. Principi de superposició. Potencial elèctric. Distribucions de càrrega senzilles (cercle, línia de càrrega, disc). Llei de Gauss. Aplicacions (càrrega puntual, línia de càrrega, pla, esfera). Conductors en equilibri. (10%)

Tema 3 Electrostàtica II

El dipol elèctric. L'aproximació dipolar per a una distribució arbitrària de càrregues. Capacitat i condensadors. Energia electrostàtica d'un sistema de càrregues. Energia d'un condensador. Forces sobre conductors. (10%)

Tema 4 Medis dielèctrics

La constant dielèctrica. Càrregues de polarització. Camps de polarització i de desplaçament elèctric. Les lleis electrostàtiques amb dielèctrics.(5%)

Tema 5 Magnetostàtica I

La força de Lorentz. El ciclotró. Forces magnètiques sobre corrents. Les lleis de la magnetostática. Llei d'Ampere i aplicacions (fil de corrent i solenoide). (5%)

Tema 6 Magnetostàtica II

La llei de Biot-Savart (camp magnètic creat per un element de corrent). Interacció entre corrents. Energia del camp magnètic. (5%)

BLOC II CAMPS ELECTROMAGNÈTICS DEPENDENTS DEL TEMPS
Tema 7 Inducció Electromagnètica

Llei de Faraday-Henry. Inducció mútua. Autoinducció. Síntesi de les lleis de Maxwell. (5%)

Tema 8 Corrent altern

Llei d'Ohm. Força electromotriu. Generadors de corrent altern. Elements sensibles al corrent altern: bobines i condensadors. Representació complexa. Circuits RC, RL, i RLC. Ressonància. Filtres. Potència en circuits de corrent altern. (10%)

Tema 9 Introducció a les ones

Ones harmòniques: amplitud, freqüència, longitud d'ona, velocitat de propagació. Equació del moviment ondulatori. Exemples. Ones sonores. Velocitat de fase i de grup. Mitjans dispersius. (5%)

Tema 10 Ones electromagnètiques

Equació d'ones per als camps elèctric i magnètic. Espectre de la radiació electromagnètica. Producció d'ones electromagnètiques. Circuits oscil·ladors, dipols oscil·lants, antenes. Propagació d'ones electromagnètiques: índex de refracció, dispersió. Ones confinades: cavitats ressonants, fil coaxial, guies d'ones. Recepció d'ones electromagnètiques. (10%)

Tema 11 Òptica

Camí òptic. Principi de Fermat. Lleis generals de l'Òptica Geomètrica. Reflexió. Miralls. Refracció. Lents. (5%)

PRÀCTIQUES DE LABORATORI Sessions de pràctiques. Dedicació: 25%
P1 El transformador
P2 Llei d'Ohm. Característica I-V
P3 Camp elèctric: línees de camp i superfícies equipotencials
P4 Mesures del camp magnètic
P5 Determinació de la velocitat del so
P6 òptica
P7 Fenòmens magnètics i electromagnètics

Metodologia docent

En aquesta assignatura treballam els conceptes i competències a través de dues tècniques metodològiques: discussió teòrica a classe liderada pel professor i classes de problemes i pràctiques, liderades per l'estudiant.

El contingut teòric es presentarà a través de classes presencials, seguint un o dos llibres de text de referència, que serviran per fixar els coneixements lligats a les competències previstes.

A les classes de problemes s'aplicaran les definicions i propietats exposats en les classes teòriques, de manera que en aquestes classes pràctiques els estudiants s'iniciïn en les competències previstes. En aquestes classes pràctiques els estudiants podran compartir amb els seus companys i amb el professor els dubtes que trobin i s'organitzaran petits grups que hauran de treballar sobre problemes prèviament assignats, els quals es lliuraran al final de la sessió i hauran de ser exposats posteriorment.

L'objectiu de les set pràctiques programades en el laboratori és el de treballar des d'un punt de vista experimental alguns dels fenòmens electromagnètics, ondulatoris i òptics vistos a les classes teòriques, i implicaran el muntatge d'un dispositiu experimental, l'adquisició de mesures, la realització de càlculs i gràfiques i la posterior interpretació dels resultats obtinguts. Sempre que es consideri convenient, s'utilitzaran mitjans informàtics.

La metodologia que han d'emprar els estudiants en les hores no presencials d'aquesta assignatura consistirà en l'estudi i revisió dels conceptes teòrics plantejats i discutits a les classes de teoria amb consulta continua de la bibliografia, resolució de problemes plantejats, càlcul de resultats de les pràctiques i realització d'un informe de pràctiques.

De tot això, els estudiants hauran de respondre, mitjançant el lliurament i exposició dels exercicis proposats, l'elaboració de l'informe de pràctiques i la realització d'exàmens parcial i global. L'assignatura és susceptible de participar en el projecte Aula Digitalpromogut per la UIB, dedicat a l'ensenyament flexible ia distància, que incorpora l'ús de la telemàtica a l'ensenyament universitari, a través de l'eina Moodle.

Volum de treball

Aquesta assignatura està dissenyada per a ser superada quan s'hi dediquen un total d'unes 150h, de les quals 90h són de treball autònom. Això implica que cada sessió de teoria o problemes requereix de 2 hores de treball autònom per a consolidar aspectes teòrics o pràcticar la resolució de problemes de manera autònoma. Amb més freqüència del desitjable, l'estudiant no assumeix la càrrega no presencial i les dificultats per a superar l'assignatura es multipliquen.

És fortament recomanat distribuir les hores de treball autònom al llarg del semestre i vincular-les a les sessions presencials.

Activitats de treball presencial (2,4 crèdits, 60 hores)

ModalitatNomTip. agr.DescripcióHores
Classes teòriques Presentació i discussió de conceptes teòrics Grup gran (G)

Mitjançant el mètode expositiu i la promoció de la participació dels estudiants, el professor presentarà i promourà l'aprenentatgedels fonaments teòrics, així com l'exemplificació pràcticadels principis i fonaments físics inclosos en lesdiferents unitats didàctiques de què consta l'assignatura. A més, s'oferirà informacióper a cada unitat didàcticasobre el material didàctic que haurà d'utilitzar l'alumnat per a repassar i assimilarels continguts amb treball autònom..

27.5
Classes pràctiques Resolució de problemes Grup gran (G)

Mitjançant el mètode de resolució d'exercicis i problemes de diferent nivell dedificultat, l'alumne posarà en pràcticaels fonaments teòrics exposats en les classes de teoria.El professor i els propis companys assistiran discutint iresolent els dubtes teorico-pràctics que sorgeixin.

Es programaran lliuraments de problemes al final de les sessions.

14
Classes de laboratori Realització de pràctiques de laboratori Grup mitjà (M)

Amb la supervisió i assistència del professor, es realitzaran set sessions pràctiques en el Laboratori de Física. Les pràctiques es realitzaran per parelles i els estudiants disposaran d'un guió explicatiu de cadascuna de les pràctiques.

Els estudiants hauran de realitzar els càlculs necessaris de cada pràctica. Al final del calendari de sessions ordinàries de pràctiques, disposaran d'una sessió de pràctiques extraordinària per a refer mesures d'aquellespràctiques que no hagin donatresultats acceptables, si escau.

14
Avaluació Examen global Grup gran (G)

Es realitzarà un examen global corresponent a la convocatòria oficial, consistent en la resolució de qüestions teòriques i problemes. Aquest examen s'ha de fer en la seva totalitat pels alumnes que no hagin realitzat o superat l'examen parcial. Qui hagués superat el parcial, tindrà l'opció d'examinar únicament de la segona meitat del temari.

1.5
Avaluació Examen parcial Grup gran (G)

L'examen parcial consisteix enla resolució de qüestions teòriques i problemes que comprendrà aproximadament la meitat del temari.

Aquesta avaluació continuada permetrà a l'alumne calibrar el seu seguiment de l'assignatura,a més de possibilitar l'eliminació de matèria de l'examen global si es supera.

3

A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens.

Activitats de treball no presencial (3,6 crèdits, 90 hores)

ModalitatNomDescripcióHores
Estudi i treball autònom individual Realització de l'informe de pràctiques

Després d'haver completat totes les sessions de pràctiques de laboratori, s'assignarà a cada alumne una de les set pràctiqies, de la qual n'haurà d'elaborar un informe detallat, sobre el qual haurà de treballar de manera autònoma. L'informe ha de recollir tots els aspectes de la pràctica: objectiu, fonaments teòrics, dispositiu experimental, mesures, càlculs i resultats, discussió de resultats, conclusions i referències bibliogràfiques emprades.

Aquest treball és autònom i requereix d'una contribució personal molt significativa en quant a interpretació i discussió de resultats i conclusions.

24
Estudi i treball autònom individual o en grup Estudi i assimilació de conceptes

Les exposicions i discussions teòriques a les sessions presencials hauran d'anar seguides d'estudi i treball autònom en el qual l'alumne haurà d'aprofundir en la matèria des del punt de vista teòric i pràctic. Per facilitar aquesta tasca, s'indicaranles referències bibliogràfiques de la matèria i es proposaran col·leccions específiques de problemes.

L'estudiant haurà de revisar el material treballat a classe, estudiar les seccions corresponents de la bibliografia i practicar amb senzills exercicis teòrico-pràctics.

66

Riscs especifics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

Les competències treballades a l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'una sèrie de procediments d'avaluació. A la taula següent es descriu, per a cada procediment d'avaluació, els criteris d'avaluació i el seu pes en la qualificació de l'assignatura segons l'itinerari avaluatiu. Un dels procediments d'avaluació és la presentació escrita i oral de la solució als problemes assignats a les classes pràctiques. Els altres procediments són l'examen parcial i global en què els estudiants hauran de respondre a qüestions teòriques i resoldre problemes relacionats amb els temes i problemes exposats a classe, demostrant les competències previstes, i el lliurament d'un informe individual d'una de les pràctiques .

El sistema de qualificacions s'expressarà mitjançant qualificació numèrica entre 0 i 10 per a cada activitat avaluativa, la qual serà ponderada segons el seu pes a fi d'obtenir la qualificació global de l'assignatura. És molt important tenir en compte el següent:

  • A més d'exigir-se que la mitjana ponderada anterior no sigui inferior a 5, és requisit indispensable per poder superar l'assignatura haver obtingut un mínim de 4 punts en cadascuna de les activitats avaluatives (examen, problemes i informe de pràctiques).
  • L'examen parcial permetrà eliminar matèria (únicament per a l'examen global de la convocatòria ordinària, no per a la extraordinària) si la seva qualificació no és inferior a 4, contribuint en aquest cas a la meitat de la nota de l'examen global.
  • El caràcter "no presentat" de l'assignatura vindrà donat per la no compareixença a l'examen global. La no realització dels altres elements d'avaluació (problemes i informe) serà valorada amb un 0.
  • Encara que l'informe de pràctiques assignat a cada alumne correspon a només una de les pràctiques de laboratori, és obligatori haver-les realitzat totes. Això implica assistència obligatòria a totes les sessions ordinàries.
  • Els alumnes "no presentats" o que no hagin superat l'assignatura al febrer podran fer-ho al juliol mitjançant la repetició obligatòria de les activitats que no hagin arribat a un 5 en febrer i després de l'aplicació dels mateixos criteris anteriors.
  • No s'accepta la possibilitat de pujar nota a la convocatòria extraordinària d'activitats ja superades a la convocatòria ordinària.

D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".

Resolució de problemes
Modalitat Classes pràctiques
Tècnica Proves d'execució de tasques reals o simulades ( recuperable )
Descripció

Mitjançant el mètode de resolució d'exercicis i problemes de diferent nivell dedificultat, l'alumne posarà en pràcticaels fonaments teòrics exposats en les classes de teoria.El professor i els propis companys assistiran discutint iresolent els dubtes teorico-pràctics que sorgeixin.

Es programaran lliuraments de problemes al final de les sessions.

Criteris d'avaluació

Mitjançant el plantejament de problemes relacionats amb la matèria exposada a classe i la seva resolució a les classes pràctiques per part dels estudiants, es valorarà l'adequació dels procediments aplicats per resoldre els exercicis proposats i l'exactitud dels resultats obtinguts, així com l'eficàcia del format de presentació, la claredat de l'exposició i el grau de preparació de la matèria.

El caràcter reuperable de l'activitat consisteix en la presentació d'un full de problemes resolt pel juliol, en cas de no haver superat aquesta activitat pel febrer.

Per a aquesta activitat es pot considerar un Itinerari B que no requereixi la presencialitat de l'estudiant.

Percentatge de la qualificació final: 25% amb qualificació mínima 4

Examen global
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves objectives ( recuperable )
Descripció

Es realitzarà un examen global corresponent a la convocatòria oficial, consistent en la resolució de qüestions teòriques i problemes. Aquest examen s'ha de fer en la seva totalitat pels alumnes que no hagin realitzat o superat l'examen parcial. Qui hagués superat el parcial, tindrà l'opció d'examinar únicament de la segona meitat del temari.

Criteris d'avaluació

Mitjançant el plantejament de qüestions teòriques i problemes relacionats amb la matèria exposada a classe i els procediments de resolució de les classes pràctiques, es valorarà el coneixement teòric de l'estudiant i la seva habilitat per aplicar a nivell pràctic els fonaments teòrics i els procediments treballats. Es valorarà l'adequació dels procemients aplicats per resoldre els exercicis proposats i l'exactitud dels resultats obtinguts.

En cas d'haver de fer l'examen de febrer, s'haurà de fer en qualsevol cas el global, sense possibilitat d'eliminar matèria del parcial.

Percentatge de la qualificació final: 50% amb qualificació mínima 4

Examen parcial
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves objectives ( recuperable )
Descripció

L'examen parcial consisteix enla resolució de qüestions teòriques i problemes que comprendrà aproximadament la meitat del temari.

Aquesta avaluació continuada permetrà a l'alumne calibrar el seu seguiment de l'assignatura,a més de possibilitar l'eliminació de matèria de l'examen global si es supera.

Criteris d'avaluació

Mitjançant el plantejament de qüestions teòriques i problemes relacionats amb la matèria exposada a classe i els procediments de resolució de les classes pràctiques, es valorarà el coneixement teòric de l'estudiant i la seva habilitat per aplicar a nivell pràctic els fonaments teòrics i els procediments treballats. Es valorarà l'adequació dels procemientos aplicats per resoldre els exercicis proposats i l'exactitud dels resultats obtinguts.

Percentatge de la qualificació final: 0% amb qualificació mínima 4

Realització de l'informe de pràctiques
Modalitat Estudi i treball autònom individual
Tècnica Informes o memòries de pràctiques ( recuperable )
Descripció

Després d'haver completat totes les sessions de pràctiques de laboratori, s'assignarà a cada alumne una de les set pràctiqies, de la qual n'haurà d'elaborar un informe detallat, sobre el qual haurà de treballar de manera autònoma. L'informe ha de recollir tots els aspectes de la pràctica: objectiu, fonaments teòrics, dispositiu experimental, mesures, càlculs i resultats, discussió de resultats, conclusions i referències bibliogràfiques emprades.

Aquest treball és autònom i requereix d'una contribució personal molt significativa en quant a interpretació i discussió de resultats i conclusions.

Criteris d'avaluació

L'estudiant lliurarà un document tècnic relatiu a l'execució d'una de les pràctiques de laboratori. El document ha de reflectir clarament els diferents aspectes de la pràctica: objectiu, fonaments teòrics, dispositiu experimental, mesures, càlculs i resultats, discussió de resultats, conclusions i referències bibliogràfiques emprades. Amb aquest infome s'avaluarà l'habilitat de l'estudiant per aplicar a nivell pràctic els coneixements adquirits durant el curs així com l'eficàcia del format de presentació, la claredat d'idees i el grau de preparació de la matèria.

Percentatge de la qualificació final: 25% amb qualificació mínima 4

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Els continguts d'aquesta assignatura són molt universals i presents en qualsevol font bibliogràfica o de material en línia de Física Universitària. A més dels llibres en que estan basades les sessions, hi ha fulls de problemes i material complementari com enllaços i videos d'internet que pretenen ajudar a entendre els continguts icontribuir a la motivació pel seu aprenentatge.

Tot el material es posarà a disposició dels estudiants a través de l'Aula Digital.

Bibliografia bàsica

- Física General, Vol. II: Campos y Ondas, M. Alonso y E.J. Finn, Fondo Educativo Interamericano 1976.
- Física, Parte II, D. Halliday, R. Resnick, Compañia Editorial Continental S.A. 1977.

Bibliografia complementària

- Física, Vol. II: Electromagnetismo, R.P. Feynman, R. B. Leighton, M. Sands, Editorial Addison-Wesley Iberoamericana 1987.

Altres recursos

- Col·leccions de problemes i guions de les pràctiques de laboratori.
- Enllaços i vídeos online.