Grado en Historia del Arte (Plan 2009)

240 créditos - Facultad de Filosofía y Letras
  Este plan de estudios está a extinguir , no se admiten alumnos de nuevo ingreso. Puedes consultar el plan de estudios vigente correspondiente .

Datos e indicadores

2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18
Alumnos de nuevo ingreso 49 56 38 37 35 33
Alumnos de nuevo ingreso SIIU (con menos de 30 créditos reconocidos) 49 49 34 31 32 28
Alumnos matriculados 159 175 167 164 159 154
Alumnos titulados 8 13 16 16 16 29

¿Quién vela directamente por la calidad del título?

Comisión de Garantía de Calidad (CGC)

Responsable de Calidad
Personal de Administración y Servicios
Alumnado
  • Concepció Gené Cerdó

La CGC recoge toda la información relevante del título (informes de encuestas, datos, estadísticas, quejas, sugerencias, etc.) y las analizan. Puedes consultar la normativa y las funciones de las CGC para ampliar la información.

La calidad en la Facultad de Filosofía y Letras

Trabajos de Fin de Grado

  • Anònim era una dona. Les Guerrilla Girls
  • Aportaciones a la iconografía de Narciso. El mito del amor no correspondido
  • Educació artística i patrimonial a l'escola: una aproximació a la situació actual de Mallorca
  • Egon Schiele (1890-1918): El cos com a vehicle d'expressió
  • Hannah Wilke. De la captación del cuerpo como objeto crítico a la documentación de su destrucción.
  • La biotecnologia com a disciplina artística: Eduardo Kac, Joe Davis i The Tissue Culture and Art Project
  • La dona al cinema neorealista italià
  • La importància del muntatge cinematogràfic en el cinema soviètic d'avantguarda
  • La recuperació modernista de l’art del vitrall a Catalunya: el cas d’Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914)
  • La revista La Tramontana (1881-1895), il·lustració anarquista a la premsa
  • Patrocinio artístico femenino: el caso de Isabel la Católica.
  • Robert Mapplethorpe: Pedra Angular de l’art Queer.
  • Urbanismo en el Movimiento Moderno: Le Corbusier
  • Constantes y contrastes en el cine de Claude Chabrol (1958-1970)
  • Dorothea Lange. Los programas fotográficos para la Farm Security Administration y la War Relocation Authority
  • El transhumanisme i l’obsolescència del cos en l’art dels nous mitjans: el cas de Stelarc, ORLAN i Neil Harbisson
  • El volum en el vidre romà
  • Entre lo simbólico y lo racional. La concepción del vidrio en la Arquitectura del Movimiento Moderno
  • Henri Cartier-Bresson: l’ull, l’ànima i el cor de la fotografia del segle XX
  • John Ruskin, crítico de arquitectura: conceptos fundamentales
  • La configuració de l’arquetip de la femme fatale i la seva aplicació a la figura de Salomé en el context de la fi de segle
  • La economía y el mercado del arte en España en las dos primeras décadas del siglo XXI
  • La fotografia de Robert Mapplethorpe (1946-1989): erotisme, bellesa i perfecció
  • La iconografia del poder: el cas de Maria de Médici
  • La iconografia musical a la pintura medieval mallorquina: el cas dels àngels músics
  • La piedra en seco en Mallorca: Barraques y Casetes de Llucmajor
  • Las tumbas reales de la Cartuja de Miraflores: estudio de su iconografía
  • Les rajoles d’arts i oficis: origen, producció i fonts iconogràfiques
  • Les viles ex novo: Itàlia, Espanya i França. Influència a les pobles de Jaume II
  • L’evolució del retaule escultòric gòtic a la Corona d’Aragó
  • Roma restaurada: el projecte de renovació urbana de Nicolau V
  • Una aproximació a Dogma 95 vint anys després
  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Fotografía y Surrealismo
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)