Grado en Lengua y Literatura Catalanas

240 créditos - Facultad de Filosofía y Letras

20726. Trabajo de Fin de Grado de Lengua y Literatura Catalanas (2023-24)

Créditos 6 ECTS.
Tipo de asignatura Trabajo de fin de grado
Estado Plan vigente y asignatura ofertada en este plan, centro e isla
Guía docente
Català

Prerrequisitos

  • Para matricular la asignatura 20276 es necesario haber superado o estar matriculado el mismo año académico de todas las asignaturas de formación bàsica
  • Es necesario haber superado 120 créditos del conjunto de asignaturas obligatorias y optativas

Bibliografía recomendada disponible en el fondo de la biblioteca de la UIB

No hay ningún libro recomendado del fondo de la biblioteca de la Universidad ( más información (catalán) ).
La bibliografía completa se encuentra en el apartado correspondiente de la guía docente de la asignatura.

Información sobre los grupos de la asignatura

Periodo: Segundo semestre

Guías docentes de años anteriores

Grupos de la asignatura el año académico 2022-23

Grupos de la asignatura el año académico 2021-22

Periodo: Segundo semestre

Grupos de la asignatura el año académico 2020-21

Periodo: Segundo semestre

Grupos de la asignatura el año académico 2019-20

Periodo: Segundo semestre

Grupos de la asignatura el año académico 2018-19

Periodo: Segundo semestre

Para ver la información sobre los grupos de asignatura de cursos anteriores al 2018-19 pueden consultar el buscador de guías docentes

Trabajos de Fin de Grado

  • Bibliografia de Pere Orpí
  • Construcció i difusió de la identitat catalana a través de referents literaris en la música del període 2017-2023
  • Desig, cos i masculinitat a la poesia de Damià Huguet
  • Edició i breu anàlisi lingüística d'un manuscrit medieval: Consolació d'ermità de Ramon Llull
  • El català dels joves de Mallorca: ús de la llengua a les xarxes socials i anàlisi de la qualitat lingüística.
  • Estudi qualitatiu sobre l'impacte emocional de la dislèxia en estudiants de la UIB
  • Evolució dels usos lingüístics dels alumnes a l'IES Mossèn Alcover
  • Joan Francesc López-Casasnovas: estudi de l?_?obra poètica
  • L'horticultura a la literatura catalana
  • La construcció del jo poètic a Sons nets d'Àngel Terron i Sons bruts de Carles Rebassa
  • La ideologia en la llengua a les eleccions: una anàlisi del discurs
  • La llengua catalana a les xarxes socials: la comunicació de continguts
  • Les pedres marcades
  • Núria Bendincho
  • Una aproximació variacionista a les formes simples del subjuntiu en el català parlat d'Alaró
  • Cançons populars mallorquines, d'Antoni M. Penya: edició i estudi introductori
  • Dramatúrgia, turisme i identitat mallorquina a partir de l'anàlisi de Rostoll Cremat
  • Edició i catalogació de les rondalles de «La Página Menorquina de El Bien Público»
  • El Reducte Català: bookstagrammers i les transformacions del valor literari
  • Itinerari literari per la Delta de l'Ebre
  • L'extensió de l'ús: La llengua catalana a l'administració local de Mallorca
  • La conquesta de Mallorca als textos cronístics medievals
  • La performativitat turística des del gènere i la globalitat. El cas de Tsunami, d'Albert Pijuan
  • La tradició literària des de la reinterpretació: la poesia de Dolors Miquel com a contraescriptura
  • Mallorca a la crònica de Ramon Mumtaner
  • Ontogènia del llenguatge. Un estudi lingüístic d?_?un infant amb desenvolupament típic
  • Realitat històrica i ficció a tres novel·les de Sebastià Alzamora: Miracle a Llucmajor, Dos amics de vint anys i Reis del món
  • Un estudi de les ideologies lingüístiques aplicat a les percepcions dels futurs mestres de Mallorca
  • Aprenentatge de català i dones marroquines
  • Aproximació sincrònica als malnoms de Puigpunyent
  • “DONA, TURISME I CANVI SOCIAL A MALLORCA. UNA APROXIMACIÓ DES DE LA LITERATURA”
  • Els llibres d'estil i la segona oralitat: algunes consideracions
  • Imatges de la prostitució en la literatura catalana contemporània: un recorregut
  • L'anàlisi del Neolatino. És viable una modalitat panromànica?
  • L'aportació d'Isidor Macabich a l'estudi del folklore d'Eivissa
  • La primera etapa del Museo Balear (1875-1877). Descripció i anàlisi
  • La teoria queer com a eina d'interpretació en la cultura catalana: una panoràmica genera
  • “Quedeu-vos a casa, però feu vida normal”: folklore en temps de pandèmia
  • Andreu Vidal: les figures de la transfiguració
  • Aproximació interseccional a la cortesia lingüística: gènere i variació dialectal en català
  • Discursos sobre la vellesa en la literatura catalana contemporània: una aproximació
  • Estereotips de gènere i novel·la històrica: El cas de Lluís-Anton Baulenas
  • Estudi del pensament lingüístic d'Aina Moll
  • Estudi i anàlisi d'un manuscrit medieval català
  • Gestió de la diversitat: Pla d'acolliment lingüístic a Lloseta
  • Gronxant-se a la frontera de la ficció: Els límits entre realitat i ficció a la literatura catalana autobiogràfica
  • Les formes d'imperatiu més clític en el català de Sóller
  • L’animalitat en l’obra d’Irene Solà i Jaume Coll: els subjectes no sempre són humans
  • Què pensen els glosadors? Introducció a la dècima i als peus forçats dels Glosadors de Mallorca
  • "Manolo, hazte la cena solo". Feminisme i comunicació folklòrica: la configuració artística de la revolta
  • «Que un poble que de tot riu, tota sa por l’hi arruixa»: Els versots santantonians dels Dimonis de sa Pedrera
  • Anàlisi de corpus d'infants que adquireixen el català per mitjà de xarxes complexes sintàctiques
  • Aproximació a algunes característiques fonètiques i lèxiques del parlar de Campanet
  • Confecció i explotació d’un corpus oral: IBPARL
  • Constants temàtiques en la narrativa de Llucia Ramis
  • Del cinema a la literatura: anàlisi d'El dia que va morir Marilyn i Tarda, sessió contínua, 3.45
  • Els articles de Gabriel Alomar a La Campana de Gràcia (Estudi i transcripció 1907-1909)
  • Éssers fantàstics a les Illes Balears: descripció i catalogació
  • Estudi i comparació de Poesies (1885) i Poesies (1907), de Miquel Costa i Llobera
  • La dimensió identitària en la narrativa de Marta Rojals: alteritat, descomposició i apoderament dels personatges femenins
  • La situació de la llengua catalana en els espais publicitaris dels mitjans de comunicació audiovisuals: el cas de TV3 i IB3
  • Les missions de recerca de l'Obra del caçoner popular de Catalunya a Mallorca: descripció i anàlisi
  • Oferiments i peticions: un estudi contrastiu entre el català i el polonès sobre les estratègies de cortesia
  • Viatge a Terra Santa Introducció a l'estudi d'un manuscrit inèdit
  • Catalogació i descripció dels materials didàctics i artístics generats entorn de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover
  • De la literatura de viatges a Josep Maria Espinàs: anàlisi de l'obra A peu per Mallorca sense veure el mar
  • El Cançoner de Pau Rander. Edició, estudi i contextualització.
  • El cos de la dona des de la dona: visions de creadores contemporànies ens els àmbits de la poesía i de la plàstica
  • El paisatge lingüístic d'un municipi amb turisme cultural i paisatgístic massiu. Anàlisi de la retolació institucional i comercial de Valldemossa (Mallorca)
  • El parlar dels carboners: tretze entrevistes de testimonis de l'ofici del carbó a Mallorca.
  • Jaume Pomar i Fuster (1868-1942). Recerca i anàlisi de la seva obra poètica publicada a revistes i diaris
  • La intertextualitat en el teatre de Josep Ramon Cerdà: estudi dels casos: Víctor i el monstre, Hamlet Party i Imitació del foc.
  • La versió catalana del Liber gestorum de Pere Marsili: transcripció de folis 77r91v i estudi dels noms i adjectius
  • La veu dels lletraferits 2.0. Anàlisi de la construcció del discurs crític dels blogs literaris
  • Les formes de l'ècfrasi: una proposta de classificació a partir de la poesia de Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira i Vinyet Panyella
  • Variació en la interfície prosòdia-sintaxi
  • "Encomana el català": retòrica i símbols d'una planificació lingúística moderna
  • "Mai de mai, bandera blanca": un recorregut per la poesia d'Antonina Canyelles
  • Converses privades: estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears
  • Descripció diacrònica i sincrònica dels parlars occitans
  • Dues poetes entorn d'un jo poètic: estudi de la figuració pragmàtica en l'obra de Blanca Llum Vidal i Laia Martínez
  • El "pacte autobiogràfic" en els retrats literaris de Josep M. Castellet
  • El Romanx: descripció i caracterització
  • Els articles determinants en el parlar col·loquial de Palma
  • Entorn de la recuperació dels cossiers de Pollença
  • Estudi sobre onomàstica: la contracció ca[sa] en la toponímia no urbana de Sóller. Anàlisi i georeferenciació
  • Història i ficció en el relat de Ramon Muntaner. Els conflictes entre les corones d'Aragó i Mallorca
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Pollença
  • La conquesta de Mallorca a través de les cròniques medievals. Estudi comparatiu
  • La Festa de l'Os de Sant Llorenç de Cerdans
  • LA FIGURA DE LA DONA A LA NARRATIVA D’ANTÒNIA VICENS (1968 – 1987)
  • Les passions ocultes: l'epistolari Porcel-Villalonga
  • Textos i imatges d'una guerra. Proposta d’anàlisi de tres àlbums il·lustrats sobre la guerra civil
  • “La volies cantar d’una manera humil”. La quotidianitat en la poesia de Vicent Andrés Estellés
  • "ORACIONS DE RAMON", UNA APROXIMACIÓ A LA TRADICIÓ MANUSCRITA
  • AFINITATS I DIFERÈNCIES ENTRE SANT FRANCESC I RAMON LLULL
  • ANÀLISI DE L'ASSIMILACIÓ DE LA NORMATIVA DE LA LLENGUA CATALANA EN ARRIBAR A LA UNIVERSITAT
  • Anàlisi del tractament actual de les ['ə] i ['ɛ] en el parlar de Binissalem
  • APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LES DANSES DELS COSSIERS
  • EDICIÓ I ESTUDI LINGÜÍSTIC D'UN TEXT ANTIC CATALÀ (1419)
  • EL LLEGAT PERIODÍSTIC I LITERARI DE MIQUEL MANUEL SERR I PASTOR: RECERCA I ANÀLISI DELS SEUS ARTICLES AL SETMANARI 'SÓLLER'
  • ELS CLUBS DE LECTURA DE LES ILLES BALEARS
  • Els Contes d’Eivissa de Hans Jakob Noeggerath i Josep Roure i Torent
  • ELS INICIS DEL TURISME A CAN PICAFORT CONTATS PER SET VEUS FEMENINES
  • ESTRATÈGIES DE (DES)CORTESIA EN EL DEBAT PARLAMENTARI: ANÀLISI DEL DEBAT DE VALIDACIÓ DEL DECRET LLEI
  • FOLKLORE DE NADAL
  • GUILLEM D'EFAK. LLENGUA I IDENTITAT DES DE LA PERIFÈRIA
  • INTERPEL·LACIONS INTERPERSONALS EN UN ÀMBIT PÚBLIC
  • L'ÚS DELS VERBS ÉSSER I ESTAR EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
  • LA CONQUESTA DE MALLORCA A LES CRÒNIQUES CATALANES I L'ÀRAB
  • LA FESTA DE SANT ANTONI I LA SEVA POESIA POPULAR
  • LA ROQUETA. IL·LUSTRACIÓ MALLORQUINA (1902). UNA REVISTA IMPORTANT A MALLORCA AL COMENÇAMENT DEL SEGLE XX
  • LES EDITORIALS INDEPENDENTS A MALLORCA
  • LES MARES A LES RONDALLES
  • MARIA ANTÒNIA OLIVER I LA NOVEL·LA NEGRA
  • NOVEL·LA I FEMINISME. ELS PERSONATGES DE LA TRILOGIA 'RAMONA, ADÉU, 'EL TEMPS DE LES CIRERES' I 'L'HORA VIOLETA' DE MONTSERRAT ROIG
  • RELIGIÓ I CRÍTICA A L'ESGLÉSIA A ANSELM TURMEDA I RAMON LLULL
  • ¿Això era i ja no és? Folklore, tradició i identitat a Maceta
  • Alguns trets característics del parlar de Son Servera
  • Anàlisi de dissenys i aplicacions de plans de gestió d’ús lingüístic: l’ensenyament comunicatiu de la llengua catalana a la comunitat amazic del Principat de Catalunya i de les Illes Balears
  • Anàlisi de la ironia en les novel·les inacabades de Pere Calders: el lloc que ocupen en el conjunt novel·lístic caldersià
  • Anàlisi de les dificultats en la representació fonèmica en llengua catalana, la primera passa dels nins cap a l'ortografia.
  • Els gèneres cançonístics: Entre el folklore i l’arxivística folklòrica
  • Els malnoms felanitxers contemporanis
  • Els usos dels verbs ésser i estar en català
  • El tema de la Passió en el llegendari català
  • Estudi i edició d’un text passionístic del segle XVIII: La presa de Christo Jesús y la sua Passió y Mort
  • Estudi lingüístic del Llibre de consolació d’ermità, de Ramon Llull
  • Folklore electrònic universitari: la UIB i l’Informer
  • Folklore i folklorisme en el discurs polític del Partit Popular
  • L'obra del Cançoner Popular de Catalunya a Porreres
  • La Glosa a Mallorca i la seva recuperació
  • LA TOPONÍMIA DEL REGNE DE MALLORCA A LES GRANS CRÒNIQUES
  • La transmissió lingüística intergeneracional en parelles lingüísticament mixtes (català/castellà) a un poble de l’interior de Mallorca (Sineu)
  • Les novel·les de Gabriel Janer Manila sobre personatges històrics
  • L’aportació de Gabriel Janer Manila a l’etnopòetica: una biobibliografia
  • Paisatge lingüístic als establiments comercials del barri de Pere Garau (Palma)
  • Planificació lingüística al Quebec: corpus i estatus del francès quebequès. Comparativa amb el cas català
  • Quan Alaró cantava: La presència d’Alaró dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
  • Realitat i ficció en els personatges de Llorenç Villalonga de les novel·les Les Fures, El misantrop i Un estiu a Mallorca
  • Damià Huguet: poesia filmada
  • Des d'una literatura subversiva i intertextual a la crònica de la quotidianitat: la narrativa breu de Biel Mesquida
  • Edició i comentari de 'Bolles de fang' de Miquel Àngel Riera
  • El cànon literari català: estat de la qüestió
  • El concepte de poesia en Miquel Martí i Pol
  • Els assaigs ideològics i el periodisme polític d'Andreu Nin
  • Els malnoms de Pollença
  • L'ús dels proverbis a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó
  • La inestabilitat dels nivells culturals: mecanismes de relació...
  • LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA EN L’ÀMBIT COMERCIAL A LES ILLES BALEARS
  • Plurilingüisme en els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Porreres
  • Política lingüística i experiències de planificació de l'ús lingüístic
  • Ramon Llull: la pobresa voluntària al 'Romanç d'Evast e Blaquerna'
  • De Maó a Ladrillo:Recull i anàlisi d’ítems folklòrics sorgits arran de la política lingüística del Govern Bauzá
  • El model de llengua del blogs d’Internet. Anàlisi de deu blog dels diaris Ara i Vilaweb
  • El realisme màgic en La dona dels meus somnis i Cròniques de la veritat oculta. Estudi comparatiu
  • Estratègies narratives i condició de la dona en la narrativa breu inicial d'Antònia Vicens, Montserrat Roig i Maria Antònia Oliver
  • Immigració i integració lingüística
  • La llengua catalana a IB3 Televisió. El bilingüisme als mitjans de comunicació
  • Mateu Obrador; Vida i obra folklòrica
  • Poetes per-versos: la performativitat en la poesia catalana contemporània
  • Una aproximació sistèmica a ters plataformes de difusió de poesia a Mallorca (1974-1990)