Universitat de les Illes Balears

1. Característiques físiques . La constitució física no és significativa per a l’exercici de la professió. Malgrat això, pot ser una professió d’interès, per exemple, per a persones de procedència ètnica o cultural distinta a la majoritària, o per a persones que posseeixen alguna diferència a partir de la qual formen part d’un col·lectiu específic. Per exemple, no hi ha treballadors socials d’ètnia gitana o de col·lectius immigrants del Magrib, i això significa que la tasca de mediació cultural es desenvolupa amb dificultats. Amb això volem assenyalar que la multiculturalitat és i serà a la nostra societat oberta un dels elements que requeriran una formació específica, i que pertànyer a un col·lectiu diferenciat serà una circumstància que podrà facilitar l’aprenentatge.

2. Qualitats psicològiques . Podem destacar, almenys, tres qualitats fonamentals:

a) La tolerància . Els treballadors socials es veuen molt sovint abocats a treballar amb persones i situacions de desigualtat, conflicte, injustícia i maltractament. Situar-se en una posició de partida jutjant els participants en la situació conflictiva resta objectivitat i possibilitats d’intervenció eficaç.

b) Equilibri . Moltes de les situacions problemàtiques en les quals intervenen els treballadors socials estan marcades per la urgència i la crisi personal o familiar dels clients. Ser una persona equilibrada és fonamental, en tant que permet mantenir una relació objectiva no determinada per l’ansietat dels clients.

c) Capacitat per fer-se càrrec del malestar de l’altre . Els treballadors socials es relacionen amb persones, famílies i grups que experimenten situacions de dificultat psicosocial que generen patiment i malestar. La principal eina professional dels treballadors socials és la relació interpersonal amb els clients. Sols fent-se’n càrrec tenen l’oportunitat de comprendre el que està passant i, per tant, començar un treball orientat al canvi psicosocial. Aquelles persones que no suporten el patiment dels altres tindran moltes dificultats per desenvolupar una relació d’ajuda.

3. Capacitats de relació . Aquelles persones que vulguin cursar els estudis de Treball Social han de tenir molt en compte que l’eina fonamental dels treballadors socials és, precisament, ells mateixos. Capacitats bàsiques de relació interpersonal i comunicació són requisits indispensables per a l’exercici professional.

4. Capacitats mentals . La comprensió del llenguatge verbal i no verbal i la capacitat d’analitzar situacions de relació des de la perspectiva de la complexitat són els eixos bàsics que tot estudiant de Treball Social necessita. En nombroses ocasions, les situacions problemàtiques que experimenten els clients no són evidents o es troben amagades sota necessitats immediates, situacions d’urgència o crisi.

5. Centres d’interès . Interès en els aspectes de relació de la conducta humana, interès en les capacitats de creixement i desenvolupament de les persones i interès en la justícia social i col·lectiva.

Recomanacions.

1 . Via d’accés recomanada: Ciències Socials, opció C de COU, opció M de batxillerat (LOGSE) i opció H de batxillerat experimental.

2 . Optatives de la via d’accés que es consideren necessàries: Història Contemporània.

3 . Idiomes necessaris: preferentment, l’anglès.

4 . Altres coneixements: coneixement informàtic a nivell d’usuari.

5 . Realitat i tendències actuals dels estudis: els estudis de Treball Social ofereixen una formació teòrica de caràcter psicosociològic, així com la formació teòrica i pràctica pròpia del Treball Social com a professió i com a disciplina científica. Tenen per objectiu preparar, amb el màxim nivell de competència possible, professionals qualificats per al desenvolupament de relacions d’ajuda a nivell individual, familiar, de grup i comunitari, i per al desenvolupament d’iniciatives i projectes preventius i promocionals orientats a la millora de la salut i el benestar biopsicosocial. El Treball Social actual, a diferència del Treball Social inicial, treballa tant amb població amb dificultats de supervivència o en perill d’exclusió social com amb població normalitzada amb dificultats.

Altres .

1. Els estudis de Treball Social, característics de les ciències aplicades, no sols pretenen comprendre les situacions de dificultat de les persones i els seus entorns, sinó que també pretenen transformar-les. Això significa que els estudiants de Treball Social hauran d’adquirir coneixements teòrics per entendre les situacions problemàtiques que experimenten els clients, així com aprendre l’instrumental metodològic i tècnic necessari pel tal d’introduir canvis orientats a millorar la situació experimentada com a problemàtica. Es tracta d’assimilar coneixements teòrics relacionats amb la naturalesa humana micro i macrosocial, especialment en els aspectes de relació, i assimilar coneixements, habilitats i actituds orientats a adquirir competència professional.

2. Els estudis de Treball Social preveuen el desenvolupament de pràctiques obligatòries en el segon i tercer any de la formació. Aquestes pràctiques es duen a terme en serveis socials, acompanyats de treballadors socials professionals i amb situacions i clients reals. Les pràctiques es duen a terme els matins.

3. Els treballadors socials desenvolupen en nombroses ocasions l’activitat professional en el marc d’equips multidisciplinaris, generalment amb psicòlegs clínics i educadors socials. Aquesta concurrència fa que, en qualque ocasió, hi hagi confusió sobre les competències i els perfils de cadascú. Generalment, els psicòlegs clínics treballen centrant-se en els aspectes patològics o malaltissos de la conducta o les relacions humanes, interessant-se per reduir i minimitzar la malaltia o la conducta patològica. Els educadors estan especialitzats en el treball amb la infància en perill d’exclusió i en l’educació fora de l’escola, és a dir, en àmbits no formals. Els treballadors socials orienten la seva activitat cap a la solució, millora o modificació de les situacions problemàtiques dels clients, interessant-se per amplificar-ne les capacitats, millorar-ne les relacions, introduir canvis en les condicions de vida, modificar les relacions interpersonals i assolir quotes més satisfactòries de benestar personal, familiar i col·lectiu. Com pot observar-se, la seva formació no és especialitzada, sinó més aviat generalista.

4. Internacionalment els estudis de Treball Social estan classificats en l’àmbit de les ciències socials i jurídiques. Els marcs científics del Treball Social són de caire psicosociològic, encara que, com a professió i disciplina científica, el Treball Social manté una identitat pròpia i diferenciada, avalada per més de cent anys d’existència.

5. A hores d’ara, els estudis de Treball Social són de primer cicle (diplomatura). El mes de maig de 2000 s’ha lliurat al Consell d’Universitats el projecte de llicenciatura en resposta a les aspiracions d’incrementar el temps i nivell de formació. Mentrestant, cal informar que els diplomats en Treball Social tenen accés directe a la llicenciatura d’Antropologia Social i Cultural i, amb exclusivitat, a la llicenciatura de Sociologia (amb complements de formació).