Universitat de les Illes Balears

Sortides acadèmiques

Superat el primer cicle dels estudis de Matemàtiques. accés a :

• Llicenciat en Ciències i Tècniques Estadístiques (accés directe, BOE de 28/09/1995)
• Si heu obtingut qualsevol títol de primer cicle o bé superat el primer cicle de qualsevol titulació, podeu accedir amb complements de formació als estudis següents:
  • Llicenciat en Antropologia Social i Cultural (accés directe, BOE de 28-02-2005)
  • Llicenciat en Comunicació Audiovisual (complements BOE de 12-6-1992)
  • Llicenciat en Documentació (complements BOE de 5-8-1993)
  • Llicenciat en Història i Ciències de la Música (complements BOE de 28-9-1995 i 24-12-1999)
  • Llicenciat en Humanitats (complements BOE de 27-12-1993)
  • Llicenciat en Lingüística (complements BOE de 13-1-1993 i 27-3-2001)
  • Llicenciat en Periodisme (complements BOE de 12-6-1992)
  • Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques (complements BOE de 12-6-1992)
  • Llicenciat en Traducció i Interpretació (complements BOE de 27-12-1993)
  • Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (complements BOE de 17-09-1999)
  • Llicenciat en Estudis d'Àsia Oriental (complements BOE de 29-03-2003) 
    

Sortides professionals

Malgrat que sembli estrany, és difícil trobar una feina en la secció d’anuncis per paraules dels diaris que digui «es necessita matemàtic», i en canvi cada dia hi ha més llicenciats en Matemàtiques que treballen en feines que, a priori, estan destinades a llicenciats en altres estudi

La majoria dels estudiants de Matemàtiques tenen clara d’entrada la sortida més visible per a ells: la docència en l’ensenyament secundari i el batxillerat. Durant el pas per la Universitat descobreixen una altra sortida per a molts atractiva: l’ensenyament universitari i la recerca en matemàtiques.

Emperò, com ja he dit abans, l’ofici de matemàtic, aquell per al qual s’entrena els estudiants durant la carrera, és la resolució de problemes. És ben reconegut que els llicenciats en Matemàtiques han adquirit una sèrie d’habilitats durant els estudis (per exemple, la capacitat d’aprendre nous conceptes i usar-los gairebé immediatament en la resolució de problemes) que els fan candidats naturals per a feines per a les quals no hi ha cap estudi específicament dissenyat, o fins i tot per a feines per a les que sí que n’hi ha.

Per exemple, cada dia és major el nombre de llicenciats de fa poc en Matemàtiques que entren a treballar en bancs, en empreses d’assegurances, consultores financeres o fins i tot en empreses d’inversió financera, com a analistes financers, analistes de riscs o investigadors de mercat. Una altra sortida més popular del que sembla és la investigació operativa, en la qual s’usen models i tècniques matemàtics per trobar millors maneres de fer les coses i d’optimitzar com es fan. Moltes empreses (per exemple, aquí, GESA i EMAYA) contracten matemàtics per fer aquest tipus de feina.

L’alt coneixement en informàtica dels nostres llicenciats fa que també puguin trobar feina fàcilment com a informàtics, sobretot en feines en les quals no sigui necessari el coneixement d’una eina informàtica concreta, sinó més aviat unes habilitats d’abstracció o resolució de problemes. Per exemple, feines en informàtica en les quals l’empresa ofereix una formació prèvia obligatòria als futurs empleats.

Naturalment, en funció de la sortida que vulgui (o li agradaria) seguir, l’estudiant hauria de triar les assignatures optatives i, sobretot, les assignatures de lliure configuració de la seva carrera. Per exemple, si vol dedicar-se a la docència, farà bé escollint assignatures optatives i de lliure configuració de didàctica; si es vol dedicar a la informàtica, assignatures d’informàtica; si vol entrar a treballar en un banc o una empresa d’assegurances o similars, hauria d’estudiar el màxim possible d’assignatures de matemàtica financera i d’economia; si es vol dedicar a la investigació operativa, assignatures de matemàtiques relacionades amb les tècniques que s’hi usen, etc.