Universitat de les Illes Balears

Perfil de l'estudiant.

1. Característiques físiques. No cal cap condició física especial per dedicar-se a les matemàtiques. De fet, he conegut estudiants de matemàtiques sords, muts o cecs que han acabat la carrera amb èxit. És d’imaginar, emperò, que dues d’aquestes minusvalideses simultànies ja dificultarien enormement els estudis matemàtiques o l’activitat professional posterior.

2. Qualitats psicològiques . A cap estudiant d’universitat no li sobrarà cap qualitat psicològica positiva, i els de matemàtiques no en són cap excepció. En tot cas, qualitats útils per a l’estudiant de matemàtiques són la constància i la capacitat d’abstracció.

3. Capacitats mentals . D’entrada cal avisar que l’estudiant de matemàtiques no necessita per res cap mena d’habilitat calculística, encara que després aquesta habilitat li pugui ser útil segons el tipus de feina a què es vulgui dedicar.

Les matemàtiques tampoc no són uns estudis memorístics. Un estudiant de matemàtiques no necessita una gran memòria per als detalls com la memòria que hom pressuposa que ha de tenir un estudiant de Dret o d’altres carreres dites «d’ empollar ». De fet, a tots els exàmens de la carrera la part més important serà la resolució de problemes o el disseny de programes, i en aquesta part és permès, gairebé sempre, de consultar llibres i apunts.

En canvi, les capacitats mentals més importants per a un matemàtic, aquelles sense les quals li serà molt difícil tenir èxit en els estudis o després en la vida professional, són:

- La capacitat de manejar i aplicar conceptes abstractes en la resolució de problemes. De fet, «el maneig i l’aplicació de conceptes abstractes en la resolució de problemes» seria una bona definició de l’ofici del matemàtic, i consegüentment, els estudis de matemàtiques, ultra ensenyar conceptes, tècniques i resultats matemàtics, el que fan principalment és desenvolupar aquesta capacitat. Ara bé, si l’estudiant no en té un mínim germen en començar els estudis, és probable que no arribi al nivell de proficiència necessari en aquest apartat.

- La capacitat d’abstreure, concretar i lligar conceptes que li permeti, per exemple, extreure les idees centrals d’una demostració per poder aplicar-les en altres contextos, o trobar connexions entre temes o problemes en principi molt diferents.

- La imaginació i la creativitat que li permetin, per exemple, trobar caires insospitats a un problema o, de nou, connexions entre problemes separats.

D’altra banda, li serà útil una certa imaginació espacial que li permeti visualitzar els conceptes i construccions en geometria. Emperò conec estudiants amb èxit (i fins i tot investigadors en matemàtiques) que estan completament mancats d’aquesta imaginació.

4. Centres d’interès . Als estudis de matemàtiques s’ensenya principalment a resoldre problemes. Llavors, qualsevol estudiant a qui agradin els problemes té la motivació necessària per gaudir i tenir èxit en aquests estudis. Per exemple, els estudiants a qui agradin les novel·les policíaques diguem-ne de problema (de l’estil d’Agatha Christie, en oposició, per exemple, a l’estil de Patricia Highsmith), els jocs d’estratègia (escacs, go…) o els passatemps lògics, són candidats naturals a estudiar matemàtiques. Umberto Eco digué una vegada (en una conferència a la Universitat de Barcelona) que no podia entendre com qualcú podia gaudir amb les novel·les d’Agatha Christie i odiar les matemàtiques.

Recomanacions

1. Via d'accés i optatives recomanades

 

• COU opció A (Cientificotecnològica). Optatives: qualssevol.
• Batxillerat (LOGSE), opció K, Cientificotecnològica. Optatives: qualssevol.
• Batxillerat experimental, modalitats Batxillerat de Ciències de la Naturalesa (opció G) o Batxillerat Tècnic Industrial (opció J).

(En totes les vies s'han de superar les PAAU.)

2. Coneixements de base requerits . Els que es donen a les assignatures de Matemàtiques i, en menor mesura, Física preuniversitàries.

3. Idiomes necessaris . Als darrers cursos de la llicenciatura, serà necessari consultar i estudiar alguns textos en anglès. Després, per dedicar-se professionalment a les matemàtiques, és necessari saber llegir, escriure i parlar en aquesta llengua.

4. Realitat i tendències actuals del estudis de Matemàtiques . Malgrat el que puguin esperar els estudiants després del seu pas per les assignatures de Matemàtiques del batxillerat, el que s’estudia en general en una carrera de Matemàtiques són conceptes eminentment abstractes. La tendència dels nostres estudis de Matemàtiques, emperò, és a deixar de ser uns estudis principalment teòrics i esdevenir més aplicats, amb connexions amb els problemes concrets, numèrics, de la vida real, però sense oblidar el fonament formal de les tècniques de resolució que s’hi emprin.

D’altra banda, la UIB ha estat una de les capdavanteres a l’Estat espanyol en la introducció de moltes assignatures d’informàtica, tant teòrica com pràctica (vegeu el proper apartat), en els estudis de Matemàtiques, i aquesta tendència es mantindrà i fins i tot s’enfortirà.

Altres.

Els estudis de Matemàtiques es poden fer en cinc anys, i hi ha alguns estudiants cada promoció que els completen en cinc anys, però per ara la majoria dels estudiants necessiten sis anys (5,56 els alumnes dedicades exclusivament a l'estudi, per ser més exactes). També, tot s'ha de dir, un grup considerable d'estudiants de Matemàtiques estudien també una altra carrera, usualment qualque Enginyeria Tècnica en Informàtica, aprofitant l'alt contingut en informàtica dels estudis de Matemàtiques i la possibilitat d'anar convalidant assignatures a còpia d'optatives i lliures configuracions. Això retarda, naturalment, la compleció dels estudis, però en canvi dóna un altre títol i augmenta l'expectativa laboral. Aquest últim fet s'ha recollit de manera oficial amb la creació d'una doble titulació en Matemàtiques i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.