Universitat de les Illes Balears

Estudis a extingir

Situam les primeres mostres de les figures d’Aparellador i Arquitecte Tècnic, així com les coneixem avui, a les actuacions dels Mestres Majors que varen col·laborar amb la construcció de catedrals i d’altres obres civils.

Durant el segle XVI, comencen a indicar-se les feines i els deures dels Aparelladors, dictats per les Reials Cèdules per a obres de nobles i reis.

No és fins l’any 1855, mitjançant el Decret Luján, que s’institueix el títol d’Aparellador en substitució del de Mestre d’Obres; tanmateix, durant uns anys hi hagué certa incertesa sobre les atribucions que tenia. El títol d’Aparellador se reimplanta oficialment el 1895, de manera que els estudis s’han de fer a les Escoles d’Arts i Oficis.

D’ençà de la reforma de l’Ensenyament Tècnic, el 1964, Aparellador i Arquitecte Tècnic esdevenen conceptes equivalents; per tant, desenvolupen les mateixes funcions professionals, intervenen a les diverses etapes del procés constructiu i aporten un valor de qualitat amb la seva tasca professional.

A causa de la formació universitària, reconeguda arreu i especialment a la Unió Europea, aquest títol té alguns valors reconeguts, deixant de banda la direcció en el procés d’execució de les obres. Aquests valors són:

• Economia i control de costs.
• Contractació i organització d’obres.
• Gestió i procés constructiu.
• Manteniment d’edificacions.
• Seguretat i salut laboral a la construcció.
• Control de qualitat.
• Materials i elements per a la construcció.