Grado en Historia del Arte (Plan 2009)

240 créditos - Facultad de Filosofía y Letras
  Este plan de estudios está a extinguir, no se admiten alumnos de nuevo ingreso. Puedes consultar el plan de estudios vigente correspondiente .

Datos e indicadores

   2009-10  2010-11  2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
 Alumnos de nuevo ingreso  61  64  60  49  56  - 37
 Alumnos matriculados  61  99  132  159  175  129 164
 Alumnos titulados  -  -  -  8  13  16 16

¿Quién vela directamente por la calidad del título?

Comisión de Garantía de Calidad (CGC)

Responsable de Calidad
Personal de Administración y Servicios
Alumno
  • Gregorio Aloy Fullana

La CGC recoge toda la información relevante del título (informes de encuestas, datos, estadísticas, quejas, sugerencias, etc.) y las analizan. Puedes consultar  la normativa y las funciones de las CGC para ampliar la información.

La calidad en la Facultad de Filosofía y Letras

Trabajos de Fin de Grado

  • Arquitectura franciscana medieval y sus transformaciones. El ejemplo del convento de San Francisco de Ciutat de Mallorca
  • Els retrats de grup en el barroc holandès: el cas de Rembrandt van Rijn
  • El fotógrafo Agustí Centelles (1909-1985)
  • La luz como elemento simbólico en las pinturas de Caravaggio
  • El romanticismo alemán y la naturaleza
  • La iconografía del amor cortés en las valvas de espejo de marfil (s. XIV-XV)
  • Marcel Duchamp: de la persistència temàtica a Le Grand Verre
  • El primitivisme: relectures del primitiu en l’Art de les avantguardes històriques
  • Art i gènere en les propostes plàstiques contemporànies nord-americanes. El cas de Barbara Kruger
  • Cultura queer y arte queer. Una aproximación crítica de finales del XIX al presente
  • Toni Catany, un fotògraf intemporal
  • Sebastião Salgado: el fotógrafo de la luz y el cambio
  • La destrucció terrorista del patrimoni: el cas de Síria
  • La representación mariana en los cuadros de la etapa romana de Caravaggio
  • El paper de les dones com promotores artístiques. L’Edat Mitjana (segles XIV-XV)
  • El programa iconográfico de San Silvestre de Maso di Banco en la iglesia Santa Croce (Florencia)
  • El Cine Surrealista. Desde las Vanguardias hasta Michel Gondry
  • Art feminista a la segona meitat del segle XX
  • La música a les pintures de gènere de Vermeer
  • Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española
  • La Iconografia Femenina al món medieval a les tres etapes de la vida
  • La Mare de Déu amb Infant a la pintura gòtica mallorquina del segle XIV: aproximació iconogràfica
  • La pèrdua del judici crític i metacrítica de l’art a la Postmodernitat
  • Evolució de la iconografia de Maria Magdalena a l'edat mitjana
  • La búsqueda de la modernidad en el Futurismo italiano. De Milán a la Città Nuova de Antonio Sant'Elia
  • Spanish Village, de W. Eugene Smith
  • La nobleza y liberalidad de la pintura en la España del siglo XVII a través de Las Hilanderas de Velázquez
  • Transformacions urbanístiques de la ciutat de Florència durant els segles XIII i XIV
  • Arte queer y sida en España: Pepe Espaliú y Pepe Miralles
  • La Reina de Saba: simbolisme i iconografia (Segles XI-XV)
  • El compromís social del Neorealisme italià a través de R. Rossellini, V. de Sica i L. Visconti
  • La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV: la serie de la ‘Guerra de Troya’ de Carlos El Temerario
  • La influencia del macartismo (1947-1953) en el cine clásico americano
  • Orígenes y desarrollo del jardín paisajista inglés
  • Pavelló de la República a l'Exposició Internacional de París de 1937. Denotacions polítiques i milícies artístiques
  • Buster Keaton, el cómico absoluto
  • Aproximació estilística i iconogràfica a Las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio: el Códice Rico
  • El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill
  • Els viatges d'artistes en la recepció dels models flamencs. La pintura a la Península Ibèrica durant el segle XV
  • L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana
  • Cultura queer en la filmografía de Pedro Almodóvar: un análisis de su producción en relación con la movida madrileña
  • La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana
  • La influència dels Primitius Flamencs a través de l'escena de l'Anunciació
  • La pintura mitológica de Velázquez: fuentes, posibilidades e interpretaciones historiográficas
  • Instrumentos prefotográficos y máquinas de dibujar
  • Gènere i crítica de la representació en les pràctiques fotogràfiques americanes (1970-1980). La sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman
  • El monestir de Sant Bartomeu d'Inca, avaluació i proposta d'un model de gestió
  • Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana
  • El mercado del arte desde mediadios del siglo XX hasta la actualidad. Los distribuïdores del arte en el contexto nacional e internacional
  • Mito y símbolo en la pintura barroca italiana: Michelangelo Menisi da Caravaggio
  • Fotografía y Surrealismo
  • El urbanismo en Roma y su relación con el palacio en los siglos XVI-XVII. El palacio y la plaza urbana
  • Fernando Zobel, el paper d'un mecenes del segle XX
  • Ceràmica i pintura al segle XVIII
  • El tema de la vànitas a la pintura del segle XVII. El cas de Valdés Leal a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
  • Prerrafaelismo, literatura y plástica- Las leyendas atúricas
  • Acció constructivista femenina a l'URSS
  • Las Meninas de Velázquez: aproximación historiogràfica
  • Victor Hugo i el patrimoni a la seva obra Nuestra Señorra de parís
  • Cerámica, intercambios y gusto en Mallorca durante la Baja Edad Media
  • Escultura funeraria a Catanunya als segles XIII, XIV, XV
  • El cicle de Sant Joaquim i Santa Anna en la capella Scrovegni (Pàdua)
  • La respuesta del realismo social argentino al muralismo mexicano. Berni vs. Siqueiros
  • Betsabé: fonts literàries i representació iconogràfica en l'època medieval
  • Una nova mirada al cinema de Hollywood com a reflex de la Gran Depressió dels Estats Units (1929-1939)
  • Una lectura del Llibre de les Lleis Palatines del Regne de Mallorca.
  • La validació de l'objecte dins el període de les Avantguardes Històriques a través de la figura de Marcel Duchamp
  • La ilusión geométrica en Latinoamérica: movimiento y color
  • La figura del Superheroi nordamericà a travès de Batman
  • La bonhomia i perversitat d'un mite: Ofèlia i les il·lustracions del segle XIX
  • L'actualització historiogràfica de l'obra pictòrica de Michelangelo Buonarroti des de la restauració de la Capella Sixtina. Gianluigi Colalucci 1980-1994